Xat de Alpinisme i Muntanyisme

Sí, i d'un nivell extraordinari. Juanito Oiarzabal (del País Basc) va ser el segon espanyol en fer els 14 vuitamils — les 14 cimes de mes de 8.000 metres del món — i ho va fer sense oxigen suplementari. Carlos Soria és l'alpinista de mes edat en intentar escalar els 14 vuitamils, amb ascensions a mes de 8.000 metres ben passats els 75 anys. La tradició alpinista basca (Gasteiz, Bilbao, Sant Sebastià) és especialment forta, amb clubs de muntanya centenaris.

Dels Pirineus com a terreny d'entrenament (el Pirineu català, aragonès i navarrès té rutes d'alta muntanya extraordinàries — l'Aneto com a sostre dels Pirineus a 3.404 metres, el Vignemale, el Mont Perdut en Patrimoni de la Humanitat), de la Sierra Nevada i el Mulhacén (sostre de la Península Ibèrica a 3.479 metres), de la tècnica alpina (ús del piolet, crampons, ràpels en gel i neu), dels vuitamils (l'Everest, el K2 — el mes perillós) i del gear (cordes dinàmiques, arnesos, cascos).

Sí, amb molta diferència. El K2 (8.611 m, la segona muntanya mes alta del món) té una taxa de mortalitat de prop del 25% — un de cada quatre alpinistes que intenta el cim mor en l'intent. L'Everest, amb totes les seves rutes comercials amb cordes fixes i suport de sherpas, té una taxa de mortalitat d'al voltant de l'1-2%. El K2 és tècnicament molt mes difícil (el Coll de Botella — el pas mes perillós — és un corredor de gel empinado sobre el qual cauen seracs gegants sense avís previ) i té un clima molt mes extrem i impredecible.