Xat de Barcelona

Depèn de l'hora, i força. La sala es mesura cada hora preguntant al servidor quanta gent hi ha a dins, i la xifra que veus en aquesta pàgina surt d'aquí, no d'una estimació. Al matí està tranquil·la, a mitja tarda comença a moure's i l'estona bona són les hores de després de sopar, entre les deu i la una. Els caps de setmana el ritme s'avança. Si entres i hi veus poca gent, val la pena deixar-ho obert una estona en una altra pestanya: això no funciona com una app de missatges, funciona com una barra de bar, i la conversa va i ve.

Hi entra gent de fora, i més de la que sembla. El canal de Barcelona és el canal de casa de tot el lloc: les 2.198 sales que es publiquen aquí —de Girona a Buenos Aires, de la sala d'escacs a la d'Erasmus— entren també a #barcelona a més de a la seva. Això vol dir que en aquesta sala coincideixes amb gent que buscava una altra cosa i hi passa, que és exactament el que fa que a les onze de la nit hi hagi conversa en comptes de silenci. Es nota als accents: hi ha molt de l'àrea metropolitana, força de la resta de Catalunya i un degoteig constant de llatinoamericans.

En tots dos, i sense que ningú ho assenyali. És el normal a Barcelona i a la sala passa igual: algú escriu en català, li contesten en castellà i la conversa continua sense que això sigui cap tema. No hi ha cap norma sobre això ni cal: ningú et corregirà l'idioma ni et demanarà que canviïs. Si n'estàs aprenent qualsevol dels dos, és un lloc còmode per practicar, perquè s'hi escriu de pressa i amb faltes, com s'escriu en un xat.

Cap de les dues coses. Escrius el nom amb què vols que et diguin i ja ets a dins: no es demana correu, ni telèfon, ni contrasenya, i per tant tampoc no hi ha cap compte per donar de baixa després. El xat s'obre al navegador, així que no hi ha cap aplicació per instal·lar ni permisos per concedir, i funciona igual al mòbil que a l'ordinador. Si l'àlies no t'acaba de fer el pes, es canvia des de dins sense sortir de la sala.

Sí. Hi ha filtratge automàtic i moderadors que revisen les sales, i les normes valen igual per a totes: res d'insults, assetjament, racisme ni discurs d'odi, res de publicitat ni missatges repetits, i res de suplantar altres persones. Saltar-se-les pot costar l'expulsió i, si es repeteix, la suspensió de l'accés. Si veus alguna cosa que no hi hauria de ser, es pot avisar per correu indicant la sala, l'àlies i l'hora aproximada.

Sí, i és el que fa gairebé tothom el primer dia. Entres, veus per on va la conversa i decideixes si t'hi fiques o no; ningú et preguntarà per què no escrius ni et saludarà per obligació. Fins i tot té nom propi dins la cultura de l'IRC, d'on ve això. Quan vulguis dir alguna cosa, n'hi ha prou amb escriure-ho: no cal demanar torn ni presentar-se formalment.