Xat de Ashgabat (Turkmenistan)

Turkmenistan és una de les autocràcies mes hermètiques del món — comparable a Corea del Nord en nivell d'aïllament i control de la informació. Des de la seva independència el 1991, ha estat governat per dos presidents: Saparmurat Niyazov (Turkmenbashi, 'pare de tots els turkmenis') fins a la seva mort el 2006, i Gurbanguly Berdimuhamedov (Arkadag, 'el Protector') fins al 2022, quan va cedir el poder al seu fill Serdar. Niyazov va ser l'arquetip del dictador del culte a la personalitat: es va canviar els mesos del calendari amb els seus propis noms, va prohibir l'òpera i el circ, va construir una estàtua daurada de si mateix que rotava per mirar sempre al sol, i va escriure el Ruhnama, un text de saviesa personal que els ciutadans havien de memoritzar per obtenir el carnet de conduir.

La 'Porta de l'Infern' (Darvaza gas crater) és un dels fenòmens geològics mes extraordinaris i surrealistes del món: un cràter de 70 metres de diàmetre i 20 metres de profunditat al desert de Karakum, al centre de Turkmenistan, que porta ardent ininterrompudament des del 1971. L'origen del cràter és una història d'error soviètic: el 1971, geòlegs soviètics que perforaven a la recerca de gas natural van provocar l'enfonsament del terreny, creant el cràter. Per evitar la propagació de gasos nocius, van decidir encendre-li foc — creient que ardria uns pocs dies. Porta ardent mes de 50 anys.

Turkmenistan té les quartes reserves de gas natural mes grans del món (després de Rússia, Iran i Qatar). Amb una població de només 6 milions de persones, aquest gas hauria de fer Turkmenistan increïblement ric per habitant. Però la realitat és molt diferent: la corrupció sistèmica, la mala gestió econòmica de les elits i la falta de diversificació industrial han impedit que aquesta riquesa es tradueixi en benestar per a la majoria de la població. La Xina és el principal destí del gas turkmè (a través del gasoducte Xina-Àsia Central), el que dóna a Pequín una enorme influència econòmica al país.