Xat de Asmara (Eritrea)

Asmara és coneguda com la Ciutat Modernista de l'Àfrica o la Piccola Roma (la petita Roma) per la seva extraordinària col·lecció d'arquitectura art déco, racionalista i futurista italiana dels anys 1930-1940 — declarada Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO el 2017. La raó històrica és que Eritrea va ser colònia italiana des del 1890 fins al 1941, i durant el període feixista de Mussolini (1922-1943), el règim va invertir enormement en el desenvolupament de les colònies africanes com a aparador del poder feixista. Asmara va ser reconstruïda quasi des de zero als anys 1930-40 com una ciutat moderna model: els arquitectes italians van experimentar a Asmara amb els estils que a Itàlia encara eren considerats avantguardistes — el futurisme, el racionalisme arquitectònic, l'art déco i el cubisme. El resultat és un catàleg quasi complet de l'arquitectura modernista italiana en un país africà.

Eritrea té un dels rècords mes alts del món en proporció de població que emigra: entre 2010 i 2020, s'estima que entre 300.000 i 500.000 eritreus van abandonar el país (aproximadament el 10% de la població total). La causa principal és el Servei Nacional — el servei militar obligatori que en teoria és de 18 mesos però que a la pràctica es prolonga indefinidament (el govern pot cridar als ciutadans al servei nacional fins als 50 anys). Les condicions de vida als campaments del servei nacional han estat descrites per Amnistia Internacional, Human Rights Watch i la Comissió d'Investigació de l'ONU com a equivalents a treball forçat. El president Isaias Afwerki (al poder des de la independència el 1993 — un dels governants no elegits mes longeus del món) ha creat un Estat de partit únic sense eleccions, sense llibertat de premsa i amb una economia de subsistència.

La comunitat eritrea a Espanya és una de les mes significatives entre els refugiats africans al país. L'INE estima entre 15.000 i 20.000 ciutadans d'origen eritreu a Espanya, però la xifra real incloent persones en procés d'asil i amb documentació irregular podria ser major. Els eritreus a Espanya van arribar principalment a través de la ruta del Mediterrani central (Líbia-Itàlia — els eritreus son un dels grups de migrants mes nombrosos que creuaven el Mediterrani en els bots de la costa líbia) i en menor mesura a través de la ruta de l'Atlàntic (Canàries). La taxa de reconeixement de l'asil eritreu a Espanya és molt alta (generalment superior al 70-80%) perquè la persecució governamental a Eritrea està ben documentada. Parlen principalment tigrinya (la llengua mes parlada a Eritrea — una llengua semítica emparentada amb l'amhàric etíop i l'àrab clàssic).