Xat de Astrofísica

El James Webb Space Telescope (JWST), llançat el 25 de desembre de 2021 i operatiu des del juliol de 2022, ha canviat l'astronomia de diverses formes clau. Opera en l'infraroig mig — longituds d'ona que l'Hubble no podia detectar — el que li permet veure a través de la pols còsmica que oculta les estrelles joves i les galàxies en formació. Els seus descobriments mes importants fins a 2025: ha detectat les galàxies mes antigues conegudes (formades a només 300-400 milions d'anys del Big Bang), ha analitzat la composició química de l'atmosfera d'exoplanetes i ha fotografiat estrelles en formació dins de nebuloses amb un nivell de detall sense precedents.

Dels forats negres (especialment després de la primera fotografia d'un forat negre — el de M87 el 2019 i el del centre de la Via Làctia Sagitari A* el 2022), de l'expansió accelerada de l'univers i l'energia fosca (la misteriosa força que la fa accelerar — representa el 68% de l'univers i no sabem que és), de la matèria fosca (el 27% de l'univers — tampoc sabem que és), dels exoplanetes (mes de 5.500 confirmats), de les ones gravitacionals (el LIGO les va detectar per primera vegada el 2015) i de la recerca de vida extraterrestre (el programa SETI, els biosignatures, l'equació de Drake).

Els exoplanetes son planetes que orbiten estrelles distintes al Sol. El primer exoplaneta confirmat es va detectar el 1992 (al voltant d'un púlsar) i el primer que orbita una estrella semblant al Sol es va confirmar el 1995. Des d'aleshores, el telescopi espacial Kepler (2009-2018) i el TESS (en actiu des de 2018) han revolucionat la detecció — a finals de 2024, el catàleg oficial de la NASA supera els 5.600 exoplanetes confirmats, amb milers mes de candidats. El mes sorprenent és la diversitat: hi ha gegants gasosos mes grans que Júpiter que orbiten la seva estrella en només 3 dies, super-Terres i mons de lava volcànica.