Xat de Banjul (Gàmbia)

Gàmbia és el país mes petit del continent africà i té una de les formes mes curioses del mapa del món — és un país gairebé completament envoltat pel Senegal, amb una franja de territori de només 50 km d'amplada a cada costat del Riu Gàmbia. La seva forma s'explica per la història colonial: durant el segle XIX, l'Imperi Britànic i França van negociar les seves esferes d'influència a l'Àfrica Occidental, i el resultat va ser que el Regne Unit va obtenir el control del territori immediatament adjacent al Riu Gàmbia (que era navegable i per tant comercialment valuós) mentre França va obtenir la resta del que avui és el Senegal. Gàmbia té una població d'uns 2,5 milions d'habitants i la seva economia depèn del turisme (el 'turisme d'arrels' — molts afroamericans viatgen a Gàmbia buscant connexió amb les seves arrels africanes — impulsat en part per la novel·la i minisèrie 'Arrels' d'Alex Haley de 1977) i les remeses de la diàspora.

De la comunitat gambiana a Espanya i especialment a Catalunya (Gàmbia és el principal país d'origen de la comunitat subsahariana del Maresme i el Bages — municipis com Vic, Manlleu, Torelló, Ripoll, Mataró i El Vendrell tenen comunitats gambianes nombroses i ben establertes; molts gambians van arribar com a temporers agrícoles als anys 90-2000 i es van establir definitivament), del wòlof i el mandinga (les dues llengues mes parlades de Gàmbia), de les remeses i l'economia familiar (la majoria de gambians a Espanya envien part dels seus ingressos a les seves famílies a Gàmbia — les remeses de la diàspora representen una part molt significativa del PIB gambià), de la gastronomia gambiana (el benachin — l'arròs d'una sola olla amb peix o pollastre — el domoda — el guisat de cacauet — el superkanja) i de la política gambiana (la dictadura de Yahya Jammeh 1994-2017 i la transició democràtica).

La comunitat gambiana és una de les mes nombroses i consolidades de les comunitats de l'Àfrica Occidental a Espanya. Segons l'INE, el 2023 hi havia entre 30.000 i 40.000 ciutadans d'origen gambià a Espanya, amb una concentració molt important a Catalunya — especialment al Maresme (Mataró, Vilassar de Mar, Pineda de Mar), el Bages (Manlleu, Vic, Torelló) i el Ripollès. Al Maresme i al Bages, Gàmbia és el principal país d'origen de la població extracomunitària. La comunitat gambiana a Espanya és notablement jove — molts van arribar com a menors no acompanyats o joves adults als anys 90-2010. La integració ha estat complexa: la bretxa cultural i religiosa (la majoria son musulmans), les barreres idiomàtiques i la precarietat laboral han generat dificultats, però també hi ha molts gambians amb dècades d'arrelament a Catalunya i amb fills nascuts a Espanya.