És millor començar amb una bateria acústica o una electrònica?
És el debat mes recurrent en qualsevol sala de bateries i no té una resposta única — depèn de les circumstàncies. La bateria electrònica té avantatges evidents per al principiant: no molesta els veïns (pots tocar amb auriculars), ocupa menys espai, no requereix afinació i molts models inclouen lliçons integrades i ritmes d'acompanyament. Els models mes populars per a principiants son el Roland TD-1K (uns 400-500 euros), l'Alesis Nitro Mesh (uns 300 euros amb malles tensades que son mes silencioses) i el Yamaha DTX402K. Tanmateix, la bateria acústica té un feeling completament diferent: el rebot natural dels parxes, el rang dinàmic real, el so dels platets — tot això no es pot replicar perfectament amb una bateria electrònica.
Quins son els rudiments de bateria i per què son importants?
Els rudiments son els exercicis tècnics fonamentals de la percussió — l'equivalent a les escales en el piano o els acords bàsics en la guitarra. El Percussion Arts Society (PAS) té una llista oficial de 40 rudiments essencials que tot baterista de percussió clàssica ha de dominar. Els mes importants per a un baterista de pop/rock/jazz son: el single stroke roll (cops alternats RR LL), el double stroke roll (cops dobles RRLL, la base del redoble), el paradiddle (RLRR LRLL — un patró asimètric de quatre notes que permet creuar les mans de forma fluida), el flam (una nota principal precedida d'una nota de gràcia mes suau) i el buzz roll. La importància dels rudiments és que desenvolupen la independència de mans, la velocitat, la precisió i la dinàmica.
Qui son els millors bateristes de la història del rock?
Qualsevol llista dels millors bateristes de rock és subjectiva i genera debat interminable, però hi ha alguns noms que apareixen en totes les llistes d'experts. John Bonham (Led Zeppelin) és probablement el baterista de rock mes influent de la història: el seu so brutal, l'ús del bombo per crear grooves densos i hipnòtics i la seva potència tècnica son inigualables. Keith Moon (The Who) era un baterista caòtic i virtuós. Neil Peart (Rush) és el patró dels bateristes de rock progressiu: tècnica impecable, rudiments clàssics aplicats al rock, solos de bateria que son composicions en si mateixes. En el rock modern, Dave Grohl (Nirvana, Foo Fighters) té un estil potent i melòdic que ha influït una generació de bateristes.
- Respecte: tracta els altres com t’agradaria que et tractessin. Sense insults, assetjament ni discurs d’odi.
- Res d’spam ni suplantacions: no facis publicitat, enllaços massius ni et facis passar per algú altre.
- Protegeix les teves dades: no comparteixis telèfon, adreça ni informació personal, ni teva ni d’altres.
- Cada sala té la seva temàtica; les sales marcades per a adults requereixen ser major d’edat.