Xat de Brazilian Jiu-Jitsu (BJJ)

El Brazilian Jiu-Jitsu (BJJ, en portuguès Jiu-Jitsu Brasileiro) és un art marcial i esport de combat originat al Brasil a partir del judo i el jiu-jitsu japonès, especialitzat en el combat en terra (grappling) amb l'objectiu de sotmetre l'adversari mitjançant tècniques d'estrangulació i palanques articulars. La seva història: a principis del segle XX, el mestre japonès Mitsuyo Maeda va arribar al Brasil i va ensenyar les seves tècniques a Carlos Gracie; la família Gracie, especialment Hélio Gracie, va adaptar i refinar aquestes tècniques per a permetre que un home de menor mida i força física pogués sotmetre un adversari més gran, emfatitzant el combat en terra. El BJJ versus el judo: el judo se centra principalment en els derrocaments i en les immobilitzacions en terra; el BJJ se centra gairebé exclusivament en el combat una vegada en terra, amb un repertori enormement més ric de guardes, passatges de guarda, posicions de control i finalitzacions. L'èxit de Royce Gracie en els primers UFCs (1993-1994) va popularitzar globalment l'art marcial.

Barcelona té una de les escenes de BJJ més actives d'Espanya, amb diverses acadèmies d'alt nivell i una comunitat de practicants molt compromesa. Les acadèmies de BJJ més reconegudes a Barcelona: l'Alliance BJJ Barcelona (franquícia de l'acadèmia Alliance, un dels millors equips de BJJ del món), el Grappling Lab Barcelona i diverses escoles d'MMA que tenen seccions de BJJ. El sistema de cinturons en BJJ: el BJJ té un dels sistemes de graduació més lents i exigents de tots els arts marcials —arribar al cinturò negre en BJJ requereix un mínim de 10 anys de pràctica constant—. Els cinturons: blanc (principiant; pot durar 1-2 anys), blau (el primer cinturò de color; mínimo 2 anys), morat (el nivell intermedi-avançat; mínimo 1,5 anys), marró (el penúltim nivell; mínimo 1 any) i negre (el nivell mestre; pot portar un total de 10-15 anys des del cinturò blanc).

L'entrenament de BJJ té una estructura bastant estàndard que varia lleugerament entre acadèmies però segueix un patró recognoscible. L'estructura típica d'una classe: escalfament específic (exercicis de BJJ: shrimping —el moviment de 'gamba'—, inversions i altres moviments fonamentals que treballen la mobilitat específica de l'art), tècnica (el professor mostra 1-3 tècniques noves amb un company; els alumnes practiquen la tècnica en parelles), posicions situacionals (s'entrenen posicions específiques en format de 'drill') i sparring lliure o 'rolling' (el cor de l'entrenament de BJJ; parelles d'alumnes s'enfronten en un combat lliure —sense cops— durant 5-6 minuts per ronda). El material: el gi o kimono (el vestit de BJJ; les marques més populars: Tatami, Fuji, Shoyoroll; els principiants poden comenzar amb un gi bàsic de menys de 80€) i el no-gi (rash guard + shorts curts o spats; sense el gi, el grappling es fa només amb la roba ajustada, sense solapes que agafar).