Xat de Canàries

Les dues capitalines pesen més, no enganyarem ningú: dels 35 municipis canaris amb pàgina en aquest lloc, catorze són de Tenerife i dotze de Gran Canària. Però Lanzarote hi entra amb Arrecife, Teguise, Tías, San Bartolomé i Puerto del Carmen; Fuerteventura amb Puerto del Rosario, La Oliva i Pájara; i La Palma amb Los Llanos de Aridane. La Gomera i El Hierro encara no tenen municipi propi aquí, tot i que la seva gent hi entra igual: tots desemboquen al mateix canal, així que el repartiment per illes no separa ningú.

L'hora canària és una menys que la peninsular i a la sala es nota més del que sembla. Quan a Madrid són les onze de la nit i el xat espanyol és al seu millor moment, a Canàries són les deu: enxampa molta gent encara sopant o acabant el dia. El resultat és que la sala canària s'anima una mica més tard en termes absoluts, i que qui hi entra des de la Península a la una de la matinada es troba amb gent que allà fa una hora menys que és desperta. La xifra que veus en aquesta pàgina es mesura cada hora preguntant al servidor, així que reflecteix aquest desfasament de debò.

Perquè serien set sales buides en comptes d'una amb gent. És la decisió de disseny més important d'aquest lloc i s'aplica igual a tot l'Estat: cada municipi té la seva pàgina, amb el seu text i la seva informació, però uns quants comparteixen canal expressament. Si El Hierro tingués sala pròpia, qui hi entrés es trobaria sol. En ajuntar les set illes, qualsevol que hi entri a qualsevol hora troba algú, i si busca específicament gent de la seva illa només ha de preguntar: en una sala de cent persones això funciona, en una de tres no.

Cap de les dues coses. Escrius el nom amb què vols que et diguin i ja ets a dins: no es demana correu, ni telèfon, ni contrasenya, i per tant tampoc no queda cap compte per donar de baixa després. El xat s'obre al navegador, així que no hi ha cap aplicació per instal·lar ni permisos per concedir, i funciona igual al mòbil que a l'ordinador. Si el nom triat no t'acaba de convèncer, es canvia des de dins sense sortir de la sala.

Del que surti, que en una sala d'illa sol ser el temps, els plans, el futbol i qui se'n va a la Península o en torna. Al febrer el carnaval es menja la conversa durant setmanes, i el debat sobre el turisme i la massificació surt sol tan bon punt comença la temporada alta. La sala té filtratge automàtic i moderadors que la revisen: els insults, l'assetjament i la publicitat es castiguen amb l'expulsió i, si es repeteixen, amb la suspensió de l'accés. Les normes són les mateixes per a totes les sales del lloc.