Xat de Chimalhuacán (Mèxic)

Chimalhuacán és un municipi de l'Estat de Mèxic ubicat a l'orient de la Ciutat de Mèxic, a la ribera orient de l'antic llac de Texcoco, amb mes de 700.000 habitants — un dels municipis mes poblats del país. La ubicació: Chimalhuacán limita amb Nezahualcóyotl a l'oest, Texcoco a l'est, Los Reyes La Paz al sud i Chicoloapan al sud-est. L'antic llac de Texcoco: el territori de Chimalhuacán és un dels darrers vestigis del gran llac de Texcoco que dominava la Vall de Mèxic abans de la conquesta espanyola — el sòl de la zona és d'argila lacustre de baixa resistència, el que causa ensorraments i problemes d'infraestructura. El creixement: Chimalhuacán és un altre exemple del creixement explosiu dels municipis conurbats de l'Estat de Mèxic — als anys 80 era un poble petit; als anys 90 i 2000 va créixer de manera descontrolada per l'arribada de milers de famílies de baixos ingressos que no podien pagar el lloguer a la CDMX. El Turó del Chimalhuachi: al centre del municipi s'eleva el Turó del Chimalhuachi, que va ser lloc de culte prehispànic i que avui és un parc.

El nom Chimalhuacán prové del nàhuatl "chimal" (escut, broquer) + "hua" (possessiu) + "can" (lloc) — "lloc dels que tenen escuts" o "lloc d'escuts". La história prehispànica: Chimalhuacán va ser un important senyoriu prehispànic vinculat als xichimeques i als acolhues (el poble de Texcoco). En l'època clàssica, la zona del llac de Texcoco era una de les àrees agrícoles mes productives de la Vall de Mèxic. El Turó del Chimalhuachi: el turó del centre del municipi va ser un lloc sagrat per a les cultures prehispàniques — s'han trobat restes arqueológiques de diverses èpoques que demostren l'ocupació contínua de la zona durant segles. La època colonial: després de la conquesta espanyola, Chimalhuacán va quedar com un poble d'indis sota la tutela de l'església colonial — la parròquia de Sant Agustí Chimalhuacán va ser construïda al segle XVI i segueix sent el centre religiós del municipi.

Chimalhuacán enfronta una sèrie de desafiaments comuns als municipis de ràpid creixement urbà de l'Estat de Mèxic. La infraestructura: el creixement desordenat dels anys 80 i 90 va deixar moltes colònies sense infraestructura bàsica (aigua potable, clavegueram, pavimentació). El sòl lacustre: el sòl argilós de l'antic llac de Texcoco fa que els edificis s'enfonsin amb el temps — és un problema estructural que afecta a les vivendes mes antigues i a la infraestructura municipal. El transport: la connexió amb la CDMX és complicada — no hi ha metro directe a Chimalhuacán (la Línia A arriba fins a La Pau, que és l'extrem mes proper) i el transport depèn principalment d'autobusos i microbussos que triguen molt en hores punta. La identitat comunitària: malgrat els desafiaments, Chimalhuacán té una identitat comunitària molt forta — les festes patronals de Sant Agustí (a l'agost), les tradicions indígenes i l'orgull per la história prehispànica del municipi son referents de la cohesió social.