Xat de Cuenca (Equador)

Cuenca (Equador) i la regió de l'Austro (que inclou les províncies d'Azuay i Cañar) son l'origen històric de la major onada migratòria equatoriana a Espanya i al món. La raó: la crisi bancaria del 1999 a l'Equador (el "feriado bancario", quan el govern va congelar tots els dipòsits bancaris i es va dolaritzar l'economia) va provocar la major crisi econòmica del país i la major onada migratòria de la història equatoriana. Les províncies de l'Austro (Azuay i Cañar) ja tenien una tradició migratòria cap als EUA (des dels anys 60) i tenien xarxes d'emigració establertes; quan la crisi del 1999 va colpejar, els cuencans van activar aquestes xarxes i van emigrar massivament, especialment a Espanya.

Del barret de palla toquilla (anomenat erròniament "barret de Panamà" arreu del món — és de l'Equador, no de Panamà; l'autèntic barret de palla toquilla es fa a Montecristi i a la regió de Cuenca, i va ser declarat Patrimoni Immaterial UNESCO el 2012), de l'ikat (el teixit tradicional dels indígenes cañari, amb dissenys geomètrics únics), del cuy (el conillet d'Índies, plat festiu de l'Austro equatorià), de la ciutat de Cuenca (Patrimoni UNESCO des del 1999, amb arquitectura colonial perfectament conservada) i de la vida dels equatorians de l'Austro a Espanya.

La comunitat equatoriana a Espanya és la cinquena més nombrosa de Llatinoamèrica, amb més de 500.000 persones en els últims anys (tot i que en el pic de l'emigració dels anys 2000-2008 superaven el milió). D'aquesta comunitat, una part molt important prové de l'Austro (Cuenca, Azuay, Cañar) — s'estima que entre el 30 i el 40% dels equatorians a Espanya son de l'Austro. Madrid, Barcelona i Múrcia son els principals destins. Les remeses que els cuencans envien a l'Equador son un dels pilars econòmics de la ciutat de Cuenca.