Xat de Damasc (Síria)

Damasc competeix amb Jericó i Alep pel títol de ciutat habitada mes antiga del món, amb evidències d'assentament humà continu des d'almenys el 8.000-10.000 aC. Els elements històrics supervivents: 1) La ciutat vella de Damasc: el casc històric, inscrit al Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO des del 1979, és un laberint de carrerons, bazars i edificis que es superposen sobre gairebé 11.000 anys d'història. 2) La Gran Mesquita dels Omeies: construïda entre el 706 i el 715 dC pel califa Al-Walid I sobre un antic temple romà i una basílica cristiana, és una de les joies de l'art islàmic medieval. 3) El califat Omeia: Damasc va ser la capital del primer gran califat islàmic, els Omeies (661-750 dC), que van governar un imperi des d'Espanya fins a l'Índia.

La cuina síria és una de les mes riques i sofisticades de tot l'Orient Mitjà — hereva de mil·lennis de civilització agrícola a la Mitja Lluna Fèrtil. Els plats i elements representatius: 1) El mezze síri: la cultura del mezze (aperitius compartits) és l'essència del menjar síri — hummus (el millor del món segons molts cuiners àrabs), ful medames (faves cuites amb llimona), moutabal (albergínia fumada amb tahini), fattoush (amanida amb pa torrat), kibbeh. 2) El sabó d'Alep: fabricat a Síria durant mil·lennis amb llorer i oli d'oliva, és l'ancestre de tots els sabons de Marsella i sabons artesanals del Mediterrani. 3) El kibbeh: la 'mandonguilla nacional' síria — carn picada de xai amb bulgur, ceba i espècies. 4) El shawarma síri: la versió síria té un condiment d'espècies mes complex que la versió libanesa o turca. 5) Els dolços: el baklava d'Alep i el maamoul (galetes farcides de dàtils o nous).

La guerra civil síria (que va començar el 2011) va generar la major crisi de refugiats des de la Segona Guerra Mundial — mes de 6 milions de sirians es van convertir en refugiats internacionals. Espanya i la diàspora síria: 1) L'acollida a Espanya: Espanya va acollir refugiats sirians en el marc del programa europeu de reubicació del 2015-2016. Els principals destins europeus dels refugiats sirians van ser Turquia (3,5 milions), el Líban (1,5 milions), Jordània, Alemanya (700.000) i Suècia. 2) La comunitat síria a Espanya: uns 25.000-35.000 sirians resideixen a Espanya, incloent-hi refugiats i residents amb estatus migratori regular. 3) A Barcelona: hi ha restaurants sirians i libanesos a l'Eixample, el Raval i el Poblenou. El sabó d'Alep es ven en botigues especialitzades de cosmètica natural. 4) El context actual: després de la caiguda del règim de Bashar al-Assad el desembre del 2024, Síria va iniciar una nova etapa política. Molts sirians de la diàspora esperaven poder tornar.