Xat de Declaració de la Renda

La declaració de la renda a Espanya (formalment, l'IRPF — Impost sobre la Renda de les Persones Físiques) és la declaració anual que els residents fiscals a Espanya presenten a l'Agència Tributària (Hisenda) per regularitzar la seva situació fiscal de l'any anterior. Els treballadors per compte aliè (assalariats) estan obligats a declarar si els seus ingressos del treball superen els 22.000€ anuals i tenen un sol pagador; si tenen dos o més pagadors i el segon pagador ha pagat més de 1.500€, el llindar baixa a 15.000€. Els autònoms, empresaris i els qui tenen ingressos del capital (lloguers, dividends, guanys patrimonials) sempre estan obligats a declarar independentment de l'import. La campanya de la declaració de la renda té lloc cada any entre el 3 d'abril i el 30 de juny de l'any següent a l'exercici declarat. La presentació és online a través de Renda Web a la seu electrònica de l'AEAT (agenciatributaria.gob.es) o a l'app de l'AEAT. També es pot presentar de forma presencial a les delegacions d'Hisenda, però només entre maig i juny i amb cita prèvia.

Presentar la declaració de la renda a Espanya és més senzill del que sembla gràcies al sistema d'esborranys i als mètodes d'accés digital que ofereix l'AEAT. Per accedir a Renda Web i veure l'esborrany de la declaració existeixen diverses formes d'identificar-se: el Cl@ve PIN, que és el mètode més senzill per als qui no tenen certificat digital — s'obté registrant-se a l'AEAT i permet accedir amb un codi de 4 dígits que l'usuari tria més un PIN temporal que arriba al mòbil; el certificat digital emès per la FNMT, que és més complet i permet fer més gestions però requereix un procés d'emissió presencial; el DNIe, només per a ciutadans espanyols; i el número de referència, un codi de 6 dígits que l'AEAT proporciona als qui van facilitar el seu IBAN bancari o l'import de la casella 505 de l'any anterior. L'esborrany de la declaració és un document que l'AEAT elabora amb les dades fiscals de les quals disposa: salaris comunicats per les empreses, interessos bancaris informats pels bancs, lloguers declarats per propietaris, etc. Convé revisar sempre l'esborrany abans de confirmar-lo, perquè pot no incloure deduccions autonòmiques a les quals es té dret.

La residència fiscal és un concepte fonamental que molts immigrants llatinoamericans desconeixen quan arriben a Espanya i que pot tenir conseqüències econòmiques molt importants. Una persona és resident fiscal a Espanya si compleix algun d'aquests criteris: roman més de 183 dies al territori espanyol durant l'any natural, té a Espanya el nucli principal de les seves activitats econòmiques o interessos econòmics, o té a Espanya el cònjuge i fills menors d'edat no separats legalment. La conseqüència més important de ser resident fiscal a Espanya és que es tributa per la renda mundial: cal declarar a Espanya tots els ingressos obtinguts a qualsevol país del món, incloent-hi els lloguers de propietats al país d'origen, les pensions de fons de pensions estrangers, els dividends d'empreses d'un altre país, o els interessos de comptes bancaris a l'estranger. Per evitar pagar dues vegades pels mateixos ingressos, existeixen els convenis de doble imposició fiscal que Espanya té signats amb molts països llatinoamericans. A més, si tens béns a l'estranger amb un valor superior als 50.000€, estàs obligat a declarar-los al Model 720 abans del 31 de març de l'any següent.