Xat de Dili (Timor Oriental)

Timor Oriental (Timor-Leste en tetum i portuguès) és el primer Estat sobirà nou del segle XXI — va proclamar la seva independència el 20 de maig de 2002. El territori té una història colonial extraordinàriament complexa: va ser colònia portuguesa durant gairebé 450 anys (des de 1515 fins a 1975), quan Portugal es va retirar arran de la Revolució dels Clavells. Només nou dies després de la proclamació d'independència de Portugal el 1975, Indonèsia va envair Timor Oriental amb el suport tàcit dels EUA. L'ocupació indonèsia (1975-1999) va ser un desastre humanitari: s'estima que van morir entre 100.000 i 180.000 timoresos (d'una població de 600.000) — una de les majors taxes de mortalitat del colonialisme del segle XX. El 1999, un referèndum d'autodeterminació auspiciat per l'ONU va decidir la independència pel 78,5% dels vots. Indonèsia va respondre amb una violència brutal abans de retirar-se.

De la història de la independència i la resistència (Xanana Gusmão — el líder de la guerrilla Falintil que va ser capturat per Indonèsia el 1992, va estar 7 anys a la presó i es va convertir en el primer president de Timor Oriental — i José Ramos-Horta — el diplomàtic exiliat que va guanyar el Premi Nobel de la Pau el 1996, juntament amb el bisbe Carlos Belo), del tetum (la llengua nacional de Timor Oriental — juntament amb el portuguès — una llengua austronèsia que serveix com a lingua franca entre els 31 grups ètnics del país), de l'economia timorenca (que depèn en un 80% dels ingressos del petroli offshore — el 'Fundo Petrolífero') i de la comunitat timorenca a Europa (concentrada principalment a Portugal i Austràlia).

La comunitat timorenca a Espanya és pràcticament inexistent estadísticament — probablement menys de 200 persones. La diàspora timorenca a Europa es concentra a Portugal (pel lligam colonial i l'idioma — el portuguès és llengua oficial de Timor Oriental juntament amb el tetum; Portugal i Timor Oriental estan units per la CPLP, la Comunidade dos Países de Língua Portuguesa), a Austràlia (el major soci econòmic i de seguretat de Timor Oriental) i als Països Baixos. A Espanya la presència timorenca és mínima. La sala de Timor Oriental al xat rep principalment persones amb interès en la història de la independència i la resistència, els activistes de drets humans i els viatgers.