Que és el 'show, don't tell' i per que és tan important en escriptura creativa?
'Show, don't tell' ('mostra, no expliquis') és un dels principis mes citats — i mes malinterpretats — de l'escriptura creativa. El principi diu que en lloc de dir al lector com se sent un personatge o que està passant, l'escriptor hauria de mostrar-li detalls específics, accions i diàlegs que li permetin al lector arribar a aquesta conclusió per si mateix. 'Estava nerviós' (tell) vs. 'Es va fregar les palmes als pantalons tres vegades abans d'entrar' (show). El 'tell' resumeix; el 'show' dramatitza. Tanmateix, el principi es malinterpreta freqüentment: hi ha moments en que el 'tell' és exactament el correcte — per donar informació contextual que no mereix escena, per accelerar el ritme, per als narradors en primera persona amb veu molt marcada, per a la ironia. El veritable consell no és 'mai expliquis' sinó 'quan expliquis, explica amb intenció i amb veu pròpia'.
Com construir un personatge literari memorable?
Els personatges literaris mes memorables de la història (Hamlet, Don Quixot, Anna Karenina, Raskòlnikov, Holden Caulfield, Humbert Humbert, Atticus Finch) comparteixen certes característiques que els fan vius en la imaginació del lector. Els elements fonamentals per construir un personatge memorable son: l'especificitat (un personatge vague és oblidable; un personatge amb manies concretes, contradiccions reals i una manera de parlar reconeixible és únic — els detalls específics creen la il·lusió de profunditat), el desig i la mancança (tot personatge important té alguna cosa que vol — conscient o inconscientment — i alguna cosa que li falta o li bloqueja per aconseguir-ho; la tensió entre el desig i l'obstacle és la font de l'acció narrativa), la contradicció (els personatges mes interessants son aquells que son amables i cruels, valents i covards, honestos i mentiders — alhora — perquè això els fa humans) i la veu (com parla un personatge — el seu vocabulari, els seus silencis — és tan definitori com les seves accions).
De que es parla a la sala d'escriptura creativa?
Dels projectes en curs (la novel·la que porta tres anys començada i sense acabar, el primer conte que al final ha quedat bé, el guió de curtmetratge que es va presentar a un festival), dels tallers literaris (hi ha una escena vibrant de tallers d'escriptura creativa a Espanya — el Taller Carles Riba i l'Escola d'Escriptura de l'Ateneu Barcelonès a Barcelona, els tallers del Círculo de Bellas Artes a Madrid, La Oveja Negra a València i centenars de tallers privats i en línia), dels autors i llibres que mes han influït en l'ofici (els contes de Carver i Txèkhov com a exemples de precisió i economia narrativa; els assaigs sobre escriptura de Stephen King, Annie Dillard, Vivian Gornick) i del món editorial (com publicar, els agents literaris, les editorials independents, els concursos literaris, l'autopublicació).
- Respecte: tracta els altres com t’agradaria que et tractessin. Sense insults, assetjament ni discurs d’odi.
- Res d’spam ni suplantacions: no facis publicitat, enllaços massius ni et facis passar per algú altre.
- Protegeix les teves dades: no comparteixis telèfon, adreça ni informació personal, ni teva ni d’altres.
- Cada sala té la seva temàtica; les sales marcades per a adults requereixen ser major d’edat.