Xat de Fotografia de Carrer

En general sí, amb matisos. La Llei Orgànica de Protecció del Dret a l'Honor (Llei Orgànica 1/1982) permet fotografiar en espais públics sense consentiment quan les persones son accessòries al paisatge o a l'element principal. Tot i això, fotografiar una persona com a subjecte principal sense el seu consentiment pot ser objecte de queixa si la imatge es publica i la persona s'identifica clarament en una situació d'exposició no desitjada. A la pràctica, els fotògrafs de carrer a Espanya treballen amb àmplia llibertat.

De les càmeres ideals per al carrer (les Leica M tenen un estatus llegendari però les Fujifilm X-Pro i X100 son molt mes assequibles i gairebé tan discretes; els mòbils també), de les tècniques d'aproximació (el zone focus — pre-enfocar en l'hiperfocal per no fer focus i ser mes ràpid, l'hip shooting per fotos des del maluc), dels mestres del gènere (Henri Cartier-Bresson — 'el moment decisiu', Vivian Maier que treballava de mainadera mentre fotografiava en secret, Garry Winogrand) i de les millors carrers de Barcelona.

És una de les millors d'Europa, per diversos motius. La llum del Mediterrani (especialment en les hores daurades de primera matinada i última tarda) és extraordinària — una llum càlida que il·lumina les façanes de manera que al nord d'Europa no es veu. La diversitat humana (turistes, immigrants de 120 països, locals, artistes) dóna una riquesa de subjectes enorme. El barri del Raval és un clàssic del gènere des dels temps de Joan Colom, que hi va fotografiar als anys 60.