Quines son les principals tècniques de gravat i en que es diferencien?
El gravat és el conjunt de tècniques artístiques que permeten crear una matriu (un bloc de fusta, una planxa de metall, una pedra de calcària o una pantalla de seda) que es pot reproduir en paper o tela múltiples vegades. Les tècniques principals es divideixen en dues grans famílies: el gravat en relleu (on s'elimina material de la superfície i la part que sobresurt és la que entinta) i el gravat en buit o intaglio (on el dibuix es grava a les depressions de la planxa i la tinta es diposita als solcs). En relleu: la xilografia (talla en fusta — la tècnica mes antiga, usada per Dürer i Hokusai), el linogravat o linoleogravat (talla en linòleum — mes tou que la fusta, fàcil per als principiants). En buit: l'aiguafort (etching — es cobreix la planxa de zinc o coure amb vernís àcid-resistent, es dibuixa ratllar el vernís, es banya en àcid que mossega el metall exposat — Goya, Rembrandt), la punta seca (dry point — es dibuixa directament sobre el metall amb una punta d'acer, sense àcid) i l'aiguatinta (aquatint — crea gradacions de to, com un dibuix a tinta rentada). La litografia (Toulouse-Lautrec, Dalí) usa una pedra calcària plana.
Quin paper va tenir Goya com a gravador i per que les seves sèries son tan importants?
Francisco de Goya y Lucientes (1746-1828) és considerat un dels gravadors mes importants de la història de l'art occidental, al nivell de Rembrandt i Dürer, i les seves sèries de gravats son obres mestres absolutes del gènere. Goya va produir quatre grans sèries de gravats al llarg de la seva vida: Los Caprichos (1799 — 80 gravats a l'aiguafort i aiguatinta que satiritzaven la societat espanyola de finals del segle XVIII: la superstició, la ignorància, la hipocresia del clergat i l'aristocràcia), Los Desastres de la Guerra (1810-1820 — 82 gravats sobre la Guerra d'Independència espanyola contra Napoleó, amb escenes d'una crueltat documental que no tenen precedent en l'art europeu), La Tauromaquia (1816 — 33 gravats sobre la història i la pràctica de la tauromàquia) i Los Disparates o Proverbios (1816-1823 — 22 gravats de contingut oníric i simbòlic que anticipen el surrealisme per mes de 100 anys).
Com s'aprèn a gravar i on hi ha tallers a Espanya?
El gravat és una de les disciplines artístiques amb major presència a les escoles d'art i belles arts d'Espanya. Per aprendre: en l'àmbit acadèmic, totes les Facultats de Belles Arts de les universitats espanyoles (Madrid, Barcelona, València, Bilbao, Granada, Sevilla, Salamanca) tenen departaments de gravat amb tallers equipats de premses calcogràfiques, cubetes d'àcid i equips de serigrafia. Per a no universitaris, els Centres d'Adults i Escoles Municipals d'Arts i Oficis de la majoria de ciutats espanyoles ofereixen cursos de gravat a preus accessibles. El linogravat requereix una inversió inicial mínima (un bloc de linòleum — 3-5 euros, unes gubies bàsiques — 10-20 euros, una mica de tinta acrílica per a gravat i una cullera o barenilla per fregar) i es pot practicar sense premsa, fregant el paper manualment sobre el linòleum encintat.
- Respecte: tracta els altres com t’agradaria que et tractessin. Sense insults, assetjament ni discurs d’odi.
- Res d’spam ni suplantacions: no facis publicitat, enllaços massius ni et facis passar per algú altre.
- Protegeix les teves dades: no comparteixis telèfon, adreça ni informació personal, ni teva ni d’altres.
- Cada sala té la seva temàtica; les sales marcades per a adults requereixen ser major d’edat.