Xat de Managua (Nicaragua)

Nicaragua és coneguda com "el país dels poetes" per l'extraordinària densitat de grans poetes que ha produït en relació amb la seva mida. El més universal: Rubén Darío (1867-1916), nascut a Metapa (avui Ciudad Darío), és el poeta més important de la llengua espanyola del segle XIX i el fundador del Modernisme — el moviment literari que va alliberar la poesia en castellà dels cànons clàssics i va obrir el camí a tota la poesia del segle XX en castellà. Darío va viure a Espanya, va ser amic de Valle-Inclán i Juan Ramón Jiménez, i la seva influència en la literatura espanyola és enorme. Després de Darío: Ernesto Cardenal (poeta i sacerdot, ministre de Cultura durant la Revolució Sandinista), Gioconda Belli (poeta i novel·lista feminista).

Del gallo pinto (l'esmorzar nacional de Nicaragua, versió nicaragüenca diferent de la costarricense: arròs i mongetes negres amb ceba, pebrot i cilantro, cuinats junts i fregits), del flor de caña (el rom de Nicaragua, considerat un dels millors rons del món — el de 18 anys i el de 21 anys son els mes premiats internacionalment), de Rubén Darío i la poesia nicaragüenca, de la Revolució Sandinista del 1979 (quan el FSLN va tombar la dictadura somocista — un dels pocs èxits d'una revolució popular a Amèrica Llatina), de la situació política actual de Nicaragua i del beisbol (l'esport nacional, molt mes popular que el futbol al Pacífic i el Nord del país).

La comunitat nicaragüenca a Espanya supera les 30.000 persones, amb Madrid i Barcelona com a principals destins. L'emigració nicaragüenca a Espanya s'ha intensificat des del conflicte del 2018 (les protestes socials contra el govern d'Ortega que van acabar amb més de 300 morts i milers de detinguts) i té un component important de refugiats polítics i persones que han fugit de la repressió. La comunitat nicaragüenca a Espanya té una identitat cultural forta — el gallo pinto, el flor de caña, el beisbol i la poesia de Darío viatgen amb ells.