Xat de Mont-real

Montreal és la segona ciutat més gran del Canadà i la major ciutat de parla francesa en el món occidental després de París. La dualitat lingüística: Montreal és una ciutat única en el món per ser completament bilingüe en francès i anglès (amb preponderància del francès, que és l'única llengua oficial de la província de Quebec). El 'joual': el francès quebequès té dialectes i expressions molt particulars (el joual és l'argot popular de Montreal, amb pronunciació molt diferent del francès de França i un accent immediatament recognoscible). La cultura: Montreal és famosa per la seva escena musical (Arcade Fire, The Weeknd, Grimes), la seva gastronomia (la poutine —patates fregides amb formatge curds i salsa gravy—, els bagels de Montreal —considerats els millors del món fora de Nova York—, el smoked meat —el brisket de vaca fumat a l'estil jueu-centreeuropeu— i el sirop d'érable), el circ (el Cirque du Soleil va néixer a Montreal el 1984) i els festivals (el Festival de Jazz de Montreal és el més gran del món en nombre de concerts anuals).

La identitat quebequesa és una de les més complexes i riques de Nord-amèrica, i Montreal n'és l'epicentre de la seva expressió més cosmopolita. La història: Quebec va ser colonitzat per França a partir del segle XVII; després de la derrota francesa a la Guerra dels Set Anys (1759-1763), el territori va passar a l'Imperi Britànic. La Révolution Tranquille (1960-1970): als anys 60, Quebec va viure una transformació social radical —la secularització de la societat, la modernització econòmica i el sorgiment d'un moviment independentista organitzat (el Parti Québécois de René Lévesque). Els referèndums: Quebec ha celebrat dos referèndums d'independència (1980 i 1995); el de 1995 va ser especialment dramàtic: l'opció de la independència va perdre per tan sols el 50,6% vs. el 49,4%.

Montreal té una comunitat hispanoparlant diversa i nombrosa, que inclou llatinoamericans (xilens, colombians, veneçolans, mexicans, argentins, salvadorencs) i espanyols. La història: la primera gran onada va arribar a Montreal a partir dels anys 70-80, molts d'ells refugiats polítics de les dictadures llatinoamericanes (Xile després del cop de Pinochet el 1973, Argentina, Uruguai, El Salvador). La llengua: els hispanoparlants a Montreal solen ser trilingües en la pràctica —espanyol, anglès i francès—, ja que la llei del Quebec obliga els immigrants a escolaritzar els seus fills en francès. Els espanyols: hi ha una comunitat espanyola relativament petita a Montreal; els espanyols a Montreal són freqüentment treballadors del sector tecnològic, investigadors universitaris i artistes atrets pel baix cost de vida de la ciutat.