Espanya té una tradició important en música clàssica?
Sí, absolutament. Espanya té alguns dels millors intèrprets i compositors clàssics del món. Pablo Casals va ser considerat el millor violoncel·lista del segle XX i es va exiliar a França i Puerto Rico per oposar-se a Franco. Alícia de Larrocha va ser una de les grans pianistes del segle, especialista en Granados i Albèniz. Plácido Domingo, José Carreras i Montserrat Caballé (els tres de Barcelona) formen part de la història de l'òpera mundial.
De que es parla a la sala de música clàssica?
Dels grans compositors espanyols (Albèniz, Granados, De Falla, Rodrigo — el Concert d'Aranjuez és l'obra espanyola mes coneguda al món), de les temporades d'òpera del Liceu i el Real, dels cicles de cambra del Palau de la Música (Barcelona) i de l'Auditori Nacional (Madrid), dels grans directors d'orquestra espanyols i de les noves generacions de joves intèrprets espanyols.
La música clàssica segueix tenint públic jove a Espanya?
Mes del que la gent creu. El gran Liceu de Barcelona i el Teatre Reial de Madrid han apostat per innovar la programació per atreure audiències joves: cicles d'òpera en versions resumides, transmissions en directe per streaming, preus reduïts per a menors de 35 anys i produccions escenogràficament avantguardistes. Els festivals de música antiga com el BOFIM i el Festival de Música Antiga del Pirineu també atreuen públic jove.
- Respecte: tracta els altres com t’agradaria que et tractessin. Sense insults, assetjament ni discurs d’odi.
- Res d’spam ni suplantacions: no facis publicitat, enllaços massius ni et facis passar per algú altre.
- Protegeix les teves dades: no comparteixis telèfon, adreça ni informació personal, ni teva ni d’altres.
- Cada sala té la seva temàtica; les sales marcades per a adults requereixen ser major d’edat.