Que és l'òpera i per que segueix sent rellevant al segle XXI?
L'òpera és un gènere dramaticomusical en el qual l'acció teatral es transmet mitjançant la música i el cant — els personatges 'parlen' cantant, amb el suport d'una orquestra en viu, escenografia, vestuari i coreografia. Va néixer a Florència a finals del segle XVI (la 'Camerata Fiorentina' — un grup d'humanistes que intentaven recrear el teatre grec antic) i es va convertir en la forma d'espectacle massiu mes cara i mes prestigiosa d'Europa durant tres segles (els segles XVII, XVIII i XIX). Els tres pilars del repertori son l'òpera italiana (Verdi — Rigoletto, La Traviata, Aida, Otello, Falstaff —, Puccini — La Bohème, Tosca, Madama Butterfly, Turandot —), l'òpera alemanya (Wagner — El Ring del Nibelung, Tristà i Isolda —, Mozart — La Flauta Màgica, Les Noces de Fígaro, Don Giovanni) i l'òpera francesa (Bizet — Carmen —). L'òpera segueix sent rellevant perquè és l'únic gènere que combina simultàniament el teatre mes exigent amb música de màxima complexitat interpretada en viu.
Quina és la història del Gran Teatre del Liceu de Barcelona?
El Gran Teatre del Liceu de Barcelona és un dels teatres d'òpera mes importants d'Europa i el mes gran d'Espanya. Va ser inaugurat el 1847 com a teatre privat (finançat per una societat d'accionistes — el 'Liceu' de Barcelona — que segueix sent la propietària del teatre fins avui) amb un aforament de 3.500 butaques. El gener de 1994 un incendi accidental (una espurna d'una làmpada de soldar d'una obra de reforma) va destruir completament l'auditori — en poques hores l'interior del teatre va quedar reduït a cendres, tot i que es van salvar la façana i el vestíbul. La reconstrucció del Liceu va ser un projecte de ciutat: en cinc anys (1994-1999) es va reconstruir el teatre amb una qualitat acústica i tècnica superior, i va ser reinaugurat l'octubre de 1999 amb La Bohème de Puccini.
De que es parla a la sala d'òpera?
De les produccions de la temporada (el Liceu de Barcelona i el Teatre Reial de Madrid programen en paral·lel — els aficionats segueixen les dues temporades i les comparen), dels cantants (l'antiga discussió de la diferència entre un soprano dramàtic i un soprano líric, entre un tenor heldentenor wagnerià i un tenor belcantista), dels directors d'escena (les produccions clàssiques tradicionals vs. les 'Regie' — les produccions de regisseurs contemporanis que traslladen les òperes a contextos moderns i que generen les polèmiques mes apassionants de la cultura operística), dels grans espanyols de l'òpera (els Tres Tenors — José Carreras (Barcelona), Plácido Domingo (Madrid) —, Montserrat Caballé (Barcelona), Victoria de los Ángeles, Teresa Berganza, Alfredo Kraus) i de les retransmissions en cinemes i plataformes.
- Respecte: tracta els altres com t’agradaria que et tractessin. Sense insults, assetjament ni discurs d’odi.
- Res d’spam ni suplantacions: no facis publicitat, enllaços massius ni et facis passar per algú altre.
- Protegeix les teves dades: no comparteixis telèfon, adreça ni informació personal, ni teva ni d’altres.
- Cada sala té la seva temàtica; les sales marcades per a adults requereixen ser major d’edat.