Xat de Oposicions a Espanya

Espanya és un dels països europeus amb més tradició en l'oposició a l'ocupació pública, amb aproximadament 2,5 milions d'empleats públics i centenars de milers d'aspirants que preparen o es presenten a oposicions cada any. Els cossos més demanats són molt variats. A l'Administració General de l'Estat (AGE), els Cossos Superiors (grup A1) com el Cos Superior d'Administradors Civils de l'Estat, el Cos d'Advocats de l'Estat o el Cos Tècnic d'Hisenda (grup A2) són molt competits. Correus convoca periòdicament milers de places d'Agent de Classificació i Repartiment. En els Cossos de Seguretat de l'Estat, la Policia Nacional i la Guàrdia Civil convoquen milers de places anualment. A Catalunya, els Mossos d'Esquadra són una oposició especialment demanada, amb requisit de català. A l'ensenyament, les oposicions a mestre i professor de Secundària es convoquen a través de les comunitats autònomés i són massives. El temps mitjà de preparació varia enormement: des de 6-12 mesos per a places d'auxiliar administratiu fins a 3-5 anys per als cossos superiors de l'Estat. Les acadèmies d'oposicions (CEF, Adams, TAI) formen un sector econòmic molt rellevant a Espanya.

Una OPE (Oferta Pública d'Ocupació) és l'instrument legal mitjançant el qual les administracions públiques espanyoles anuncien les places que trauran a concurs-oposició en un exercici pressupostari determinat. És el punt de partida del procés: sense OPE aprovada, no es pot convocar el procés selectiu. Les OPEs les aprova el govern (en el cas de l'Estat) o les conselleries (en el cas de les CCAA), i s'han de publicar als Butlletins Oficials corresponents (BOE, DOGC, BOJA, etc.). El procés d'oposició estàndard a Espanya segueix generalment aquestes fases: primer es publica la convocatòria oficial (amb les bases, el temari, els exercicis, el barem de mèrits si n'hi ha); els aspirants presenten la sol·licitud i paguen la taxa d'inscripció; després ve la fase d'oposició, amb exercicis que poden ser tipus test, supòsits pràctics, exposició oral de temes, proves d'idiomes o proves físiques; si la plaça és per concurs-oposició, ve la fase de concurs on es valoren els mèrits; els aprovats passen al període de pràctiques abans de prendre possessió de la plaça definitiva. La diferència entre oposició lliure i promoció interna és fonamental: la lliure està oberta a qualsevol ciutadà que compleixi els requisits; la promoció interna és reservada per a funcionaris ja en actiu. En els últims anys, la Llei 20/2021 de reducció de la temporalitat ha generat centenars de milers de places addicionals de procés d'estabilització.

Preparar unes oposicions a Espanya és un procés llarg, exigent i costós que requereix planificació, disciplina i els recursos adequats. Els opositors a Espanya poden triar entre diversos models de preparació: l'acadèmia presencial és l'opció tradicional, amb acadèmies especialitzades en diferents cossos (CEF, Adams Formació, TAI, Escola d'Administració Pública de Catalunya) que ofereixen cursos complets amb professors especialitzats, simulacres d'examen i tutories. El cost d'una acadèmia d'oposicions pot oscil·lar entre 1.500 i 5.000 euros anuals segons el cos. La preparació online ha guanyat molt terreny, sobretot des del COVID: plataformes com Oposicions Online o Temaris Selectius permeten estudiar a ritme propi. Els temaris oficials es publiquen al BOE juntament amb la convocatòria. Per als Cossos Superiors de l'Estat, els temaris poden tenir 100 temes o més, d'alta dificultat tècnica. Els opositors a Espanya tenen una comunitat digital molt activa: grups de Telegram, comunitats a Reddit (r/oposiciones), canals de YouTube i fòrums especialitzats com Foroopo. Les xarxes socials (#oposiciones a Instagram i TikTok) tenen milions de publicacions d'opositors compartint el seu dia a dia. El suport psicològic és també un tema rellevant: preparar oposicions durant anys sense garantia d'aprovació té un cost emocional enorme.