Xat de Paramaribo (Surinam)

Surinam és l'únic país sud-americà la llengua oficial del qual és el neerlandès (holandès) — una herència de la colonització holandesa (1667-1975). Però el mes extraordinari és la seva barreja cultural: té comunitats d'origen africà (els maroons, que van escapar a la selva i van crear societats lliures a l'interior), d'origen indo-surinamès (hindus vinguts de l'Índia com a treballadors del segle XIX), d'origen javanès (indonesis portats de les colònies holandeses d'Àsia), d'origen xinès i de població ameríndia. Paramaribo, declarada Patrimoni UNESCO, té mesquites, sinagogues, temples hinduistes i esglésies al mateix carrer.

Del sranan tongo (el creol de base anglesa que és la llengua franca de Surinam — tot i que el neerlandès és la llengua oficial, la majoria de surinamesos parlen sranan tongo al carrer i en la vida quotidiana), de la connexió holandesa (Surinam té una diàspora enorme als Països Baixos — mes de 400.000 surinamesos viuen a Holanda, especialment a Amsterdam, La Haia i Rotterdam), de la gastronomia surinamesa (la roti surinamesa — flatbread indi-caribeny farcit de curry de pollastre o patata) i del carnaval de Paramaribo.

La comunitat surinamesa a Espanya és molt petita — menys de 500-1.000 persones. La diàspora surinamesa es concentra quasi exclusivament als Països Baixos (per la història colonial holandesa), amb algunes comunitats a Bèlgica, França i el Regne Unit. A Espanya, els surinamesos que hi ha solen ser de segona generació (nascuts a Holanda i emigrats a Espanya pel clima o per feina) o treballadors en el sector de serveis.