Xat de Parkour i Freerunning

El parkour és una disciplina de moviment que consisteix a desplaçar-se del punt A al punt B de la manera més eficient i fluida possible, superant els obstacles de l'entorn urbà (parets, baranes, teulades, escales, pilars) utilitzant el propi cos sense cap equipament. La filosofia: el parkour té una dimensió filosòfica important que el distingeix d'un simple entrenament físic; l'objectiu no és l'espectacle sinó l'eficiència i la superació personal: 'ser fort per a ser útil' (être fort pour être utile) és el lema de la disciplina. L'origen: el parkour té les seves arrels en el 'méthode naturelle' del militar i educador físic francès Georges Hébert (1875-1957). El fundador modern: David Belle (nascut el 1973 a Fécamp, Normandia) és el creador del parkour modern; fill del militar i atleta Raymond Belle, David Belle va crear el parkour als suburbis de París (Lisses i Évry) a finals dels anys 80 i principis dels 90, entrenant amb el seu grup d'amics 'Yamakasi'. El freerunning: el terme 'freerunning' va ser creat per Sébastien Foucan (un dels primers deixebles de David Belle, apareix a 'Casino Royale' de 2006); el freerunning afegeix una dimensió expressiva i estètica al parkour original.

Barcelona és una ciutat extraordinàriament rica en spots per al parkour i el freerunning gràcies a la seva arquitectura modernista i al disseny urbà de les seves places, passeigs i espais públics. Els spots clàssics: el Fòrum (les rampes i estructures del Forum 2004) és un dels spots més icònics de Barcelona per al parkour, amb estructures de formigó de múltiples altures, rampes, plataformes i parets llises de difícil agafada. El Parc de la Ciutadella: el parc més clàssic de la ciutat té múltiples elements útils per al parkour (les escales del Passeig de Pujades, les baranes, els bordells i les fonts del parc). El Parc del Poblenou i el 22@: el districte tecnològic del 22@ té múltiples edificis amb rampes, escales exteriors i elements de disseny contemporani; el Parc del Centre del Poblenou té elements de parkour específicament dissenyats. L'etiqueta i la convivència: els traceurs de Barcelona tenen un codi de conducta tàcit que inclou no danyar el mobiliari urbà, no molestar els vianants i mantenir bones relacions amb els veïns i amb la Guàrdia Urbana.

El parkour és una disciplina que es pot aprendre de forma autodidacta o amb l'ajuda d'una comunitat o acadèmia. Les habilitats físiques: el parkour desenvolupa la força (especialment la força de tren superior —braços, espatlles, core—), la potència explosiva de les cames (per als salts), la coordinació i el control motor (per a aterrar amb precisió en superfícies petites), l'equilibri dinàmic, la flexibilitat i mobilitat articular, i la resistència cardiovascular. Les habilitats mentals: aprendre a llegir l'entorn (identificar els obstacles i les rutes possibles), la gestió de la por i el risc (com avaluar un salt abans d'intentar-lo), la presa de decisions ràpida i la concentració. L'aprenentatge: la progressió recomanada és començar amb els moviments fonamentals (el salt de precisió, el balanceig per baranes, la voltereta d'aterratge —la PK roll, essencial per a amortir caigudes—, la trepa bàsica) abans d'intentar moviments més espectaculars. Els riscos: el parkour té riscos reals (caigudes, contusions, esguinços, fractures) i la progressió gradual i la gestió de l'ego són fonamentals per a practicar-lo de forma segura.