Espanya té bona llibertat de premsa?
Segons l'Índex de Llibertat de Premsa de Reporters Sense Fronteres, Espanya ocupa habitualment entre el lloc 30 i el 50 dels 180 països avaluats — darrere de la majoria de països d'Europa del Nord (Finlàndia, Noruega, Dinamarca, Suècia solen ocupar els primers llocs) però per davant de la mitjana mundial. Les crítiques al sistema de mitjans espanyol inclouen l'alta concentració de propietat (pocs grups controlen la majoria dels mitjans), la dependència de la publicitat institucional i la fragilitat econòmica dels mitjans.
De que es parla a la sala de periodisme?
Del panorama de mitjans a Espanya (El País i El Mundo com a grans diaris nacionals, La Vanguardia i El Periódico a Catalunya, el Correo al País Basc), dels mitjans natius digitals que han guanyat molta credibilitat (El Confidencial, elDiario.es, infoLibre, Público), de la desinformació i les fake news (els rumors que circulen a WhatsApp i com verificar-los, el treball dels verificadors com Newtral, Maldita.es i EFE Verifica) i del futur del periodisme (si els models de subscripció poden sostenir el periodisme de qualitat, si la IA pot fer periodisme).
Els mitjans públics a Espanya son independents?
És un dels debats mes recurrents del periodisme espanyol. La RTVE (Televisió Espanyola + Ràdio Nacional) i les televisions autonòmiques (TV3 a Catalunya, ETB al País Basc, Canal Sur a Andalusia, Canal 9 — que va ser tancat pel govern valencià del PP i després reobert) han estat criticades historicament per ser utilitzades com a instruments de propaganda pels governs de torn. La reforma de l'estatut de RTVE el 2006 i el 2022 va intentar donar mes independència, però el debat sobre la independència real dels mitjans públics segueix sent molt actiu.
- Respecte: tracta els altres com t’agradaria que et tractessin. Sense insults, assetjament ni discurs d’odi.
- Res d’spam ni suplantacions: no facis publicitat, enllaços massius ni et facis passar per algú altre.
- Protegeix les teves dades: no comparteixis telèfon, adreça ni informació personal, ni teva ni d’altres.
- Cada sala té la seva temàtica; les sales marcades per a adults requereixen ser major d’edat.