Xat de Podgorica (Montenegro)

Montenegro és el país mes petit dels Balcans Occidentals amb 620.000 habitants i un dels mes joves d'Europa: es va independitzar de Sèrbia el 2006 mitjançant un referèndum en el qual el 'sí a la independència' va guanyar amb el 55,5% dels vots — just per sobre del llindar del 55% exigit per la UE per reconèixer el resultat. La història de Montenegro és singular als Balcans: va ser un dels pocs territoris que va resistir activament la conquesta otomana durant segles. Avui Montenegro és membre de l'OTAN (des de 2017) i candidat a la UE (en negociacions d'adhesió des de 2012).

Montenegro té una costa adriàtica de 293 km amb alguns dels paratges naturals mes espectaculars del Mediterrani. Les raons del seu creixement turístic: 1) La Badia de Kotor (Boka Kotorska): declarada Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO, és l'únic fiord mediterrani — una badia profunda i estreta envoltada de muntanyes, amb la ciutat medieval emmurallada de Kotor. 2) Sveti Stefan: una petita illa convertida en hotel de luxe (Aman Sveti Stefan), unida al continent per una llengua de sorra, que s'ha convertit en una de les icones fotogràfiques del turisme montenegrí. 3) El Parc Nacional de Durmitor: muntanyes de fins a 2.500 metres amb congosts espectaculars (el congost del Tara és el mes profund d'Europa). 4) Preus: Montenegro segueix sent significativament mes barat que Croàcia o Itàlia.

La comunitat montenegrina a Espanya és petita — aproximadament 2.000-3.000 persones segons dades de l'INE. Montenegro és un país molt petit (620.000 habitants) i la seva diàspora es concentra principalment a Sèrbia, Alemanya, Àustria, Suïssa i els països escandinaus. A Espanya, la comunitat montenegrina és discreta i ben integrada, amb major presència a Madrid, Catalunya i la costa mediterrània. Una característica notable de la identitat montenegrina és la controvèrsia ètnica interna: l'últim cens de Montenegro va mostrar que el 44,98% s'identificava com a 'montenegrí' i el 28,73% com a 'serbi'.