Xat de Port of Spain (Trinidad i Tobago)

El Carnaval de Trinidad i Tobago —celebrat a Port of Spain en els dies previs al Dimecres de Cendra— és considerat un dels carnavals més importants, creatius i culturalment rics del món, i és el precursor i model de molts altres carnavals de la diàspora africana al Carib i a les ciutats amb comunitats antillanes al món occidental. Els seus orígens es remunten a finals del segle XVIII, quan els colonitzadors francesos van arribar a Trinidad amb els seus esclaus: els esclaus africans van crear les seves pròpies celebracions paral·leles, el "Canboulay", que commemorava les marxes forçades dels esclaus. Després de l'abolició de l'esclavitud el 1834, el Canboulay es va fusionar amb el carnaval francès i va crear el Carnaval modern de Trinidad. El Carnaval de Trinidad és la font directa del Notting Hill Carnival de Londres —fundat als anys 1960 per la comunitat trinitense emigrada al Regne Unit— i ha influït en els carnavals de Brooklyn, Miami i Toronto. El calipso va néixer a Trinidad com la música del carnaval, i la soca és el gènere musical que avui domina el Carnaval trinitense.

Trinidad i Tobago és un dels països més ètnicament diversos del Carib i de tota Amèrica, fruit de cinc segles d'història colonial i migratòria que han barrejat cultures de quatre continents. Les dues grans comunitats ètniques són els afrotrinitenses —descendents dels esclaus africans— i els indo-trinitenses —descendents dels treballadors contractats que van arribar de l'Índia entre 1838 i 1917 per treballar a les plantacions de canya de sucre—. Cada un d'aquests grups representa aproximadament el 35-38% de la població total. A més d'aquests dos grups majoritaris, hi ha trinitenses d'origen xinès, sírio-libanès, europeu i d'origen mixt. Aquesta diversitat ètnica té una expressió cultural extraordinària: la comunitat afrotrinitense va aportar el calipso, la soca i el steelpan (l'únic instrument musical d'orquestra inventat al segle XX), mentre que la comunitat indo-trinitense va aportar el chutney, el curry i el roti.

Trinidad i Tobago és el país amb l'Índex de Desenvolupament Humà (IDH) més alt del Carib i un dels més alts d'Amèrica Llatina, gràcies fonamentalment a l'explotació de les seves importants reserves de petroli i gas natural. La història petroliera de Trinidad comença molt d'hora: el petroli va ser descobert a Trinidad el 1857, convertint-la en un dels primers països del món en produir petroli comercialment. Durant el segle XX, la indústria petroliera va transformar Trinidad d'una economia sucrosa i agrícola en una economia minero-industrial. A més del petroli cru, Trinidad i Tobago és un dels majors productors i exportadors de gas natural liquat (GNL) del món. La riquesa petroliera ha permès al govern de Trinidad i Tobago finançar un Estat del benestar relativament generós: educació gratuïta fins a la universitat, sanitat pública i un nivell de vida superior a la resta del Carib.