Xat de Roseau (Dominica)

Dominica (no confondre amb la República Dominicana, un país completament diferent) és una illa volcànica del Carib oriental coneguda com 'the Nature Isle of the Caribbean' — i no és només un eslògan de màrqueting. Dominica és genuïnament diferent de les altres illes del Carib: no té grans platges de sorra blanca (la sorra de les seves platges volcàniques és de color gris fosc o negre), no té resorts de luxe massius, no ha desenvolupat el model de turisme de sol i platja a gran escala, i en el seu lloc ha apostat per l'ecoturisme, les aigues termals, la selva tropical i la preservació del seu entorn natural. El 60% de l'illa està coberta de selva tropical. Té 365 rius (un per cada dia de l'any, diuen els dominiquencs). El Llac del Bullidor (Boiling Lake) és el segon llac d'aigua bullent mes gran del món. El lloro Imperial Sisserou — el lloro nacional de Dominica que apareix a la seva bandera — és endèmic de l'illa i un dels ocells mes amenaçats del món (queden menys de 300 exemplars).

De l'ecoturisme i la natura (Dominica atrau un perfil de turista completament diferent del Carib comercial — bussejadors (Dominica té alguns dels millors punts de busseig de les Antilles Menors, incloent l'escull de Champagne — on emergeixen bombolles del fons volcànic), excursionistes (el parc Nacional del Morne Trois Pitons és Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO)), dels avistaments de cetacis (les aigues de Dominica son freqüentades per grups de catxalots durant tot l'any — un dels pocs llocs del món on es poden veure regularment), de la gastronomia criolla (el sancoche — la sopa dominiquena de verdures i carn — el papillote — llamàntol amb salsa de mantega d'herbes — el roti, el callaloo) i de la comunitat dominiquena a Europa.

La comunitat dominiquena (de Dominica, no de la República Dominicana) a Espanya és pràcticament inexistent estadísticament. Dominica té una població d'uns 70.000 habitants i la seva diàspora es concentra al Regne Unit (pel lligam colonial britànic — Dominica va ser colònia britànica de 1805 fins a la seva independència el 1978), als Estats Units i al Canadà. A Europa la comunitat dominiquena és molt petita en tots els països. A Espanya la presència és gairebé nul·la — la sala de Dominica al xat atrau principalment ecoturistes, bussejadors, amants de la natura i aficionats al Carib que busquen alguna cosa diferent dels destins massificats.