Xat de Rotterdam

Rotterdam és la segona ciutat més gran dels Països Baixos (amb uns 650.000 habitants a la ciutat i 1,3 milions a l'àrea metropolitana) i el major port d'Europa —el Port of Rotterdam gestiona més càrrega que qualsevol altre port europeu—. La comparació amb Amsterdam és inevitable i important: si Amsterdam és la ciutat històrica, turística i de canals del segle XVII, Rotterdam és la ciutat moderna, treballadora i radicalment contemporània. La raó: Rotterdam va ser destruïda gairebé en la seva totalitat pel bombardeig alemany del 14 de maig del 1940 (el Rotterdam Blitz), que va arrasar el centre històric en 15 minuts. Aquesta tragèdia va obligar a reconstruir la ciutat des de zero a partir dels anys 50, convertint-la en un laboratori d'arquitectura contemporània: el skyline de Rotterdam és l'únic dels Països Baixos amb gratacels reals. Els edificis més icònics: les Cases Cub (Kubuswoningen, de Piet Blom), el Mercat Cobert Markthal (inaugurat el 2014) i el pont Erasmusbrug (Pont Erasme), el pont més famós de la ciutat.

El Port de Rotterdam (Havenbedrijf Rotterdam) és el major port d'Europa i un dels més importants del món, i la seva importància per a l'economia europea va molt més enllà de ser un 'port gran'. La geografia ho explica tot: Rotterdam està situada en el delta del Rin i el Mosa, els dos rius més importants d'Europa occidental, cosa que la converteix en la porta natural d'entrada i sortida de mercaderies per a tot el continent. Pel Port de Rotterdam passen aproximadament 450 milions de tones de mercaderies a l'any. L'impacte econòmic directe: el port genera el 7% del PIB dels Països Baixos i dona feina directa i indirecta a més de 180.000 persones. La refineria d'Europoort és la major d'Europa occidental. La transició energètica: el Port de Rotterdam és també el centre de l'estratègia europea de transició energètica, amb inversions massives en infraestructura d'hidrogen verd.

La comunitat holandesa (neerlandesa) a Espanya i especialment a Barcelona és una de les més actives i visibles de les comunitats del nord d'Europa. Els neerlandesos a Barcelona: hi ha una comunitat considerable d'expats holandesos a Barcelona —atrets pel clima mediterrani, la vibrant escena cultural i de vida nocturna, i la possibilitat de combinar feina (molts treballen en empreses internacionals o de forma remota) amb una qualitat de vida que perceben com a superior a la de les ciutats holandeses—. La qualitat de vida als Països Baixos és de les més altes del món (consistentment al top 10 de l'índex de felicitat de l'ONU), amb un sistema de benestar social robust i una cultura de treball molt equilibrada. Tot i així, els preus de l'habitatge a les ciutats holandeses s'han disparat en l'última dècada, i la temporada de pluja i grisor d'octubre a abril és una raó habitual per la qual els holandesos decideixen provar de viure al sud d'Europa.