Xat de Salto (Uruguai)

Salto porta el títol de "Capital de les Termes de l'Uruguai" per una raó geològica extraordinària: l'Uruguai posseeix, per quilòmetre quadrat de territori, la major concentració de recursos d'aigua termal de tota Amèrica del Sud. Les aigües termals uruguaianes provenen de l'"Aqüífer Guaraní," la reserva d'aigua dolça subterrània més gran del món (que s'estén sota l'Argentina, el Brasil, l'Uruguai i el Paraguai, amb un volum estimat de 37.000 km³), i emergeixen naturalment a temperatures d'entre 28°C i 48°C en desenes de punts distribuïts pel litoral oest de l'Uruguai. Els dos complexos termals més famosos de l'entorn de Salto són les Termes de Daymán (a 8 km de la ciutat, que reben més de 300.000 visitants l'any, convertint-les en una de les destinacions turístiques més visitades de l'Uruguai) i les Termes d'Arapey (a 90 km al nord de Salto, declarades un dels millors balnearis termals d'Amèrica del Sud per la temperatura constant de les seves aigües —entre 36°C i 48°C). El turisme termal genera una economia de primer ordre per a Salto i la seva regió.

La presa de Salto Grande és una de les obres d'enginyeria més importants de la història del Con Sud i un símbol emblemàtic de la cooperació binacional entre l'Uruguai i l'Argentina. Construïda entre 1974 i 1979 sobre el Riu Uruguai —a 13 km al nord de la ciutat de Salto—, Salto Grande és una central hidroelèctrica binacional que pertany a parts iguals a l'Uruguai i l'Argentina, és administrada conjuntament per la Comissió Tècnica Mixta de Salto Grande (CTM), i genera aproximadament el 20-25% de l'electricitat que consumeix l'Uruguai en anys de bona hidrologia. La presa, amb els seus 1.890 MW de potència instal·lada, inclou també una esclusa de navegació que permet el pas d'embarcacions entre el Riu Uruguai inferior i el llac artificial creat per l'embassament (783 km² de superfície), i un pont internacional que uneix Salto (Uruguai) amb Concordia (Argentina). El llac artificial ha creat un ecosistema aquàtic de gran biodiversitat que és avui una de les millors destinacions de pesca esportiva de Sud-amèrica.

Salto és la segona ciutat més gran de l'Uruguai (amb aproximadament 100.000 habitants), però la seva posició geogràfica —a 500 km de Montevideo, a l'extrem nord-oest del país, a la frontera amb la província argentina de Concordia— li dóna una identitat completament diferent de la capital: Salto és una ciutat de províncies en el millor sentit, amb una vida social intensa centrada en el barri, el club esportiu i el passeig costaner sobre el Riu Uruguai. L'economia de Salto se sustenta en tres pilars principals: l'agricultura citrícola (Salto és la capital citrícola de l'Uruguai —taronges, mandarines i llimones—, de fet el "Salto Citrus" és una marca comercial reconeguda a Europa), la producció de mate (el departament de Salto té plantacions de yerba que abasteixen part del consum nacional) i el turisme termal. La vida cultural de Salto és activa per a la mida de la ciutat: el Teatre Larrañaga (inaugurat el 1882, un dels teatres més antics en funcionament de l'Uruguai) i el fet que la ciutat va donar a l'Uruguai al genial cuentista Horacio Quiroga, nascut a Salto el 1878, la fan especialment destacada.