Xat de San Juan (Puerto Rico)

San Juan és la capital de Puerto Rico i una de les ciutats més antigues de l'hemisferi occidental fundades per europeus — va ser establerta pels espanyols el 1521 i és la segona ciutat més antiga d'Amèrica sota govern europeu continu. Aquesta història colonial espanyola de més de 500 anys es reflecteix al Vell San Juan, el casc històric emmurallat de la ciutat que és un dels conjunts arquitectònics colonials millor conservats d'Amèrica: els carrers empedrats d'adoquins d'acer pintats de blau, les muralles del segle XVI, el Castell San Felip del Morro i el Castell San Cristóbal son Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO. San Juan és l'epicentre de la cultura boricua contemporània, la ciutat que va exportar al món la salsa (juntament amb Nova York), el reggaetón (nascut als barris de Santurce i Río Piedras als anys 90) i artistes com Ricky Martin, Bad Bunny, Daddy Yankee, Ozuna i Anuel AA. La condició política especial de Puerto Rico — un Estat Lliure Associat dels Estats Units que no és ni estat federat ni país independent — dona a San Juan i als seus habitants una identitat bicultural única: son ciutadans americans però de parla espanyola, amb passaport americà però amb un himne i una bandera pròpies.

La gastronomia portorriquenya té una identitat molt marcada que barreja la cuina espanyola colonial, els ingredients i tècniques africanes portades amb l'esclavitud, i les aportacions dels pobles taínos originaris. Els plats més representatius de San Juan i de Puerto Rico: el mofongo (el plat més emblemàtic de Puerto Rico — plàtan verd fregit i picat en morter amb all, oli i chicharrón [cansalada cruixent fregida]; es serveix com a acompanyament o com a base per a carns, mariscos o salsa; el mofongo de gambes a l'ajillo és considerat el plat estrella de la cuina de San Juan); el pernil (porc sencer rostit amb un adob d'all, orenga, pebre i sazón, cuinat lentament durant moltes hores; és el plat central del Nadal portoriqueny); els tostones (plàtan verd tallat, fregit, aixafat i tornat a fregir — son l'acompanyament universal de la cuina boricua); les alcapurrias (fregits de massa de plàtan verd i yautía [un tubercle típic del Carib] farcits de carn de bou guisada; son el snack més popular dels chinchorros de Puerto Rico); l'arròs amb guandules (arròs cuit amb guandules [pèsols africans] i sofregit — és l'arròs del Nadal i de les festes per excel·lència a Puerto Rico); i el coquito (beguda nadalenca de llet de coco, rom, llet condensada i espècies — l'equivalent boricua de l'eggnog americà).

La comunitat portorriquenya a Espanya és relativament petita en comparació amb la d'altres països llatinoamericans — s'estima que hi ha entre 10.000 i 15.000 portoriquenys a Espanya. Aquesta xifra és baixa en comparació amb la diàspora portorriquenya total (s'estima que hi ha més portoriquenys vivint fora de Puerto Rico que a la pròpia illa), que es concentra principalment als Estats Units (especialment a Nova York, Florida i New Jersey). La raó és la condició política de Puerto Rico: en ser ciutadans americans, els portoriquenys tenen accés lliure al mercat laboral dels Estats Units sense necessitat de visat ni permís de treball — per això l'emigració portorriquenya històrica s'ha dirigit a ciutats americanes, no a Espanya. Molts portoriquenys a Espanya son descendents d'espanyols (els vincles històrics de Puerto Rico amb Espanya son molt profunds — va ser l'última colònia espanyola del Carib, perduda el 1898 després de la guerra hispano-americana) i han obtingut la ciutadania espanyola per aquesta via. La influència cultural portorriquenya a Espanya és enorme — el reggaetón, la música urbana llatina i artistes com Bad Bunny son omnipresents a Espanya gràcies en gran part a San Juan.