Xat de Santa Marta (Colòmbia)

Santa Marta, fundada el 29 de juliol de 1525 per Rodrigo de Bastidas, és la ciutat més antiga en funcionament continu del territori colombià. La seva ubicació privilegiada entre el mar Carib i la Serra Nevada de Santa Marta la converteix en una ciutat única al món: és l'única gran ciutat amb accés directe a una serra costera que supera els 5.700 metres d'altitud. A les seves costes va morir Simón Bolívar el 17 de desembre de 1830, a la Quinta de San Pedro Alejandrino, avui museu-santuari. El Parc Nacional Natural Tayrona, a 34 km de la ciutat, és un dels parcs nacionals més visitats de Colòmbia, amb platges paradisíaques entre jungla tropical i el Carib. L'herència indígena tayrona, els pobles kogui i arhuaco que habiten la Serra Nevada, i el port que va canalitzar l'exportació de l'interior del país fan de Santa Marta un encreuament d'històries excepcional.

El Parc Nacional Natural Tayrona és un dels destins naturals més emblemàtics de Colòmbia i del Carib. Creat el 1969, abasta més de 58.000 hectàrees entre selva humida tropical, manglars, esculls de coral i platges d'arena blanca. Les seves platges més famoses — Arrecifes, La Piscina, Cabo San Juan del Guía i Neguanje — combinen aigües turqueses amb vegetació selvàtica que arriba fins al mar, un paisatge que els viatgers descriuen com d'un altre món. El parc és també territori sagrat dels pobles indígenes kogui, wiwa, arhuaco i kankuamo, que consideren la Serra Nevada el centre espiritual del món i l'anomenen "El Cor del Món". L'accés limitat i la prohibició de construir infraestructura turística dins del parc l'han preservat en un estat natural excepcional. Per als samarios, el Tayrona és l'orgull màxim de la seva ciutat.

Els samarios a Espanya formen part de l'àmplia comunitat colombiana, estimada entre 300.000 i 400.000 persones. Santa Marta, com a ciutat costera amb economia lligada al turisme i al comerç del Magdalena, té una emigració diversa: treballadors del sector serveis, professionals del turisme i persones que van arribar a través de xarxes familiars colombianes ja assentades a Madrid, Barcelona, València i les Canàries. La identitat samaria a Espanya s'expressa a través de la música costeny — cumbia, vallenato, porro — i de la gastronomia caribeny: l'arròs amb coco, el sancocho de peix i el pagell fregit son plats que els samarios a Espanya preparen amb nostàlgia. L'orgull per la història de Bolívar i per el Parc Tayrona son temes de conversa constants. La cumbia, que té arrels a la regió del Magdalena, és la connexió cultural més poderosa que els samarios comparteixen amb la resta de Colòmbia i amb la diàspora llatina a Espanya.