Xat de São Tomé (São Tomé i Príncipe)

São Tomé i Príncipe va ser un dels primers grans productors mundials de cacau i durant el segle XIX i principis del XX va ser el major productor de cacau del món. El cacau va ser introduït a les illes pels portuguesos a principis del segle XIX, aprofitant el clima tropical humit i els sòls volcànics extraordinàriament fèrtils de l'arxipèlag. El 1900, São Tomé era el major exportador de cacau del món. Avui São Tomé produeix cacau d'especialitat d'alta qualitat que abasteix marques de xocolata artesanal de luxe de tot el món.

São Tomé i Príncipe, com Cap Verd, és un exemple extraordinari de criollitat — la síntesi cultural que sorgeix quan cultures molt diferents entren en contacte en un espai nou, sense que cap sigui originària d'aquest espai. Les illes estaven deshabitades quan els portuguesos van arribar a finals del segle XV, de manera que tota la població actual descendeix de persones que van arribar posteriorment: colons portuguesos, esclaus de diverses ètnies de l'Àfrica Occidental i Central, i mes tard treballadors contractats d'altres colònies portugueses. D'aquesta barreja va sorgir el poble forro i una llengua criolla pròpia, el santomès, part de la família dels criolls de base portuguesa del Golf de Guinea.

São Tomé i Príncipe és, malgrat la seva petita mida (1001 km², 230.000 habitants), un dels exemples mes consistents de democràcia multipartidista a l'Àfrica: des de la seva independència de Portugal el 1975 (i la transició democràtica de 1990), el país ha celebrat eleccions competitives regulars i transferències de poder pacífiques. La seva economia és petita i molt dependent de l'ajuda internacional i les remeses de la diàspora. El turisme de natura (la selva tropical verge de l'interior de São Tomé i Príncipe és una de les mes biodiverses del món) i el cacau d'especialitat son les principals fonts de divises.