Xat de Snowboard

Barcelona té la sort d'estar a 2-3 hores d'alguns dels millors resorts de neu dels Pirineus. La Molina: l'estació mes antiga d'Espanya (inaugurada el 1943) i una de les mes populars entre els barcelonins. La Molina té un excel·lent snow park (amb kickers de diferents mides, rails i boxes) i és especialment popular entre els joves snowboarders. Masella: al costat de La Molina, amb la qual formen el domini esquiable d'Alp 2500 (el mes gran de Catalunya). La Molina i Masella es connecten en una mateixa pista amb forfet combinat. Grandvalira (Andorra): el resort mes gran dels Pirineus i un dels majors d'Europa, amb mes de 200 km de pistes. Grandvalira té el millor snow park dels Pirineus (el Snowpark Grandvalira, amb competicions de nivell mundial). Baqueira Beret: l'estació mes famosa d'Espanya (a la Vall d'Aran, a la frontera amb França) — amb mes de 160 km de pistes i el freeride mes salvatge dels Pirineus espanyols; a 3-4 hores de Barcelona.

El snowboard és un esport molt divers amb múltiples modalitats, cadascuna amb el seu propi estil i la seva pròpia cultura. Freestyle (o park): el snowboard que es practica en els snow parks de les estacions d'esquí — inclou el halfpipe (una rampa en forma de mitja tuba on els riders fan girs i acrobàcies aèries), el slopestyle (un recorregut amb diferents obstacles — kickers, rails, boxes — on es puntua la creativitat i l'execució) i el big air (un únic salt de gran alçada i distància). Alpine (o carving): el snowboard tècnic on la taula és llarga, estreta i rígida i es treballa el traç de corbes perfectes. Freeride: el snowboard fora de pista — la recerca de neu verge, couloirs i parets naturals on els riders busquen l'experiència mes autèntica de la muntanya. Backcountry: similar al freeride però amb major èmfasi en l'accés a zones no ateses — els riders pugen en raquetes o pell de foca i després baixen per neu verge. El snowboard als Jocs Olímpics: el snowboard és olímpic des de Nagano 1998 — les modalitats olímpiques son el halfpipe, el slopestyle, el big air, el eslàlom paral·lel gegant i el boardercross.

Començar en el snowboard requereix una inversió inicial en equipament, però en les estacions de neu es pot llogar tot l'equip per als primers dies. Per a començar sense comprar res: les estacions d'esquí tenen botigues de lloguer on es poden llogar taula, botes i roba de neu — el lloguer complet costa entre 25 i 40€/dia; és l'opció recomanada per als primers dies de prova. L'equip bàsic per comprar: taula (la longitud de la taula depèn del pes, alçada i estil del rider — per a principiants, una taula de tipus freestyle i longitud mitja és la mes versàtil), fixacions (els sistemes que uneixen les botes a la taula), botes (les botes de snowboard son mes toves que les d'esquí — per a principiants, les botes de mitja duresa son les mes còmodes), casc (obligatori per als principiants — els resorts mes moderns ho exigeixen per accedir al snow park), guants resistents a l'aigua, ulleres de neu (o màscara) i roba tècnica impermeable. Les classes: prendre classes amb un monitor és molt recomanable per als principiants — 2-3 dies de classe et poden estalviar moltes setmanes d'autoaprenentatge.