Xat de Suva (Fiji)

Fiji té una de les situacions demogràfiques mes peculiars del món: el 37% de la seva població és d'origen indi — descendents de treballadors que els britànics van portar des de l'Índia colonial entre 1879 i 1916 com a 'coolies' (treballadors a contracte) per treballar a les plantacions de canya de sucre. Durant gairebé 90 anys de colonialisme britànic, Fiji va importar mes de 60.000 indis sota el sistema del 'girmit' (de l'anglès 'agreement' — el contracte laboral de cinc anys). Els indofijians (també anomenats 'Indo-Fijians') van crear una societat paral·lela amb els seus propis temples hindús, mesquites, escoles i comerços. La tensió entre l'ètnia fijiana (iTaukei) i l'indofijiana ha generat quatre cops d'estat des de la independència.

De les illes Fiji (l'arxipèlag de 333 illes al Pacífic Sud, de les quals 110 estan habitades), del rugbi fijià (Fiji és una potència mundial del rugbi sevens — va guanyar la medalla d'or olímpica als Jocs de Rio 2016 i a Tòquio 2020), del kava (la beguda ceremonial feta de l'arrel del Piper methysticum, molida fins a fer una pols que es barreja amb aigua — és el centre de la vida social i ceremonial fijiana, i es beu abans de qualsevol reunió important, negociació o celebració), del turisme (Fiji rep mes de 900.000 turistes a l'any — principalment d'Austràlia, Nova Zelanda i EUA) i de la comunitat fijiana a Europa.

La comunitat fijiana a Espanya és mínima — probablement menys de 200 persones. La diàspora fijiana es concentra principalment a Austràlia i Nova Zelanda (els països mes propers i amb els quals Fiji té lligams històrics, econòmics i esportius), al Regne Unit (la connexió colonial britànica) i als Estats Units. A Europa, el Regne Unit té la major comunitat fijiana per la història compartida de l'Imperi Britànic. A Espanya pràcticament no hi ha comunitat fijiana establerta. La sala de Fiji al xat rep principalment persones amb interès en el Pacífic Sud, el rugbi sevens, les tradicions polinèsies i fijianes, o viatgers que han visitat les illes.