Xat de Tango

Barcelona té una de les escenes de tango més actives i reconegudes d'Europa, un fet que sorprèn molts visitants però que té una explicació històrica i cultural clara. La connexió entre Catalunya i Argentina (la immigració catalana a Argentina i la posterior immigració argentina a Barcelona) ha creat llaços culturals profunds. A la dècada dels 1990 i 2000, amb la gran onada d'emigració argentina a Espanya, van arribar a Barcelona molts tanguers portenys que van plantar la llavor de la cultura del tango a la ciutat. Avui, l'escena del tango barcelonès és cosmopolita i internacional: hi ha milongues (balls de tango) diverses nits per setmana en diferents espais de la ciutat, mestres de primer nivell tant argentins com locals, i una comunitat de practicants estimada en diversos milers de persones. Barcelona acull el Festival de Tango de Barcelona (un dels festivals de tango europeus més importants).

Barcelona té una oferta de milongues i escoles de tango molt completa per a una ciutat no rioplatense. Les milongues més reconegudes: La Cachivache (una de les més clàssiques i elegants de Barcelona, amb DJ de nivell i un ambient molt portenyo), La Catedral del Tango (un dels espais icònics del tango barcelonès), Mala Junta Milonga (coneguda pel seu ambient jove i progressista) i diverses milongues itinerants que roten entre espais de l'Eixample, Gràcia i el Raval. La majoria de milongues a Barcelona segueixen l'estructura clàssica de Buenos Aires: tandes separades per cortines, cabeceo (la invitació amb la mirada, sense paraules) i abraçada (la posició de ball). Per a aprendre: les millors escoles de tango de Barcelona son Escuela de Tango Tanguería, Tango Pasión, Espai de Tango i Tangocafé. El preu d'una milonga sol estar entre 8 i 15€ l'entrada; les classes regulars en escola, entre 15 i 25€ per sessió.

El tango és un ball de parella originari del Riu de la Plata (Buenos Aires i Montevideo) que va sorgir als ravals portenys de finals del segle XIX, com una fusió d'influències africanes, europees i immigrants. Va ser declarat Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat per la UNESCO el 2009 (conjuntament Argentina i Uruguai). El tango té dues dimensions inseparables: el ball i la música. La música de tango té una història pròpia amb gèneres clarament identificables: la Guàrdia Vella (1900-1920), la Guàrdia Nova i l'Època Daurada (1930-1955, amb les grans orquestres de Carlos Gardel, Aníbal Troilo, Carlos Di Sarli, Osvaldo Pugliese, Ástor Piazzolla). Els estils de ball principals: el tango milonguer o apilat (l'abraçada més propera), el tango saló (abraçada més oberta, el més estès a Europa), el tango escenari (estil espectacular per a shows) i el neo-tango (tango ballat amb música contemporània; molt popular a Barcelona).