Espanya té bona escena teatral?
Sí, amb tradició llarga i activa. Madrid té el Teatro Español (el mes antic d'Europa en funcionament continu, fundat el 1583) i una escena de teatre alternatiu molt vibrant. Barcelona té el Liceu (opera), el Teatre Nacional de Catalunya, el Grec (el festival d'estiu mes important del teatre en català) i la sala Beckett per al teatre contemporani. Els festivals de Mèrida, Almagro i La Temporada Alta de Girona son internacionalment reconeguts.
De que es parla a la sala de teatre?
De les cartelleres de Madrid i Barcelona, dels grans muntatges de producció propia, de la diferència entre teatre públic i alternatiu, dels musicals del West End i Broadway que arriben a Espanya, de la comèdia en directe (el stand-up espanyol que no para de créixer) i dels clàssics del Segle d'Or (Lope de Vega, Calderón, Cervantes).
La sala té crítiques d'espectacles?
Sí. Els membres de la sala fan crítiques informals dels espectacles que veuen: si val la pena l'entrada, si l'actuació va estar a l'alçada, si l'espai era bo. No és el Guardian ni la crítica del ABC, però és l'opinió de persones que paguen la seva entrada i van amb ulls crítics.
- Respecte: tracta els altres com t’agradaria que et tractessin. Sense insults, assetjament ni discurs d’odi.
- Res d’spam ni suplantacions: no facis publicitat, enllaços massius ni et facis passar per algú altre.
- Protegeix les teves dades: no comparteixis telèfon, adreça ni informació personal, ni teva ni d’altres.
- Cada sala té la seva temàtica; les sales marcades per a adults requereixen ser major d’edat.