Xat de Trípoli (Líbia)

Líbia és, històricament i arqueològicament, un dels països mes extraordinaris de tot el nord d'Àfrica — un territori que va ser el graner de l'Imperi Romà i el llar de les ciutats romanes millor conservades del món. La història antiga: 1) Les colònies fenícies i gregues: el nord de Líbia va ser colonitzat per fenicis (Trípoli — originàriament Oea) i grecs (Cirene, fundada el 631 aC). 2) L'Imperi Romà: Leptis Magna és la joia arqueològica mes impressionant de Líbia — una ciutat romana que va assolir el seu apogeu sota l'emperador Septimi Sever (193-211 dC), que hi va néixer. Les seves ruïnes, que inclouen un arc de triomf, un fòrum, un amfiteatre i unes termes monumentals, estan tan ben preservades que molts arqueòlegs les consideren superiors a Pompeia. El 1982, Leptis Magna va ser declarada Patrimoni de la Humanitat. 3) El Sàhara libi: el massís del Tibesti, les dunes d'Ubari i l'oasi de Ghadames son destins de turisme d'aventura únics.

La història recent de Líbia és un exemple dramàtic de com un país amb enormes riqueses naturals pot fracassar com a estat. El factor petroli: Líbia té les majors reserves de petroli d'Àfrica — aproximadament 48.000 milions de barrils provats — i amb una població de sols 7 milions d'habitants, aquest petroli en teoria hauria de bastar per a proporcionar un nivell de vida molt alt. El règim de Gadafi (1969-2011): Muamar el Gadafi va prendre el poder en un cop d'estat el 1969, als 27 anys, i va governar Líbia durant 42 anys. El petroli va finançar serveis gratuïts però també projectes megalòmans i aventures militars. La caiguda de Gadafi (2011): en el context de la Primavera Àrab, el levantament libi i la intervenció de l'OTAN van derrocar i matar Gadafi. Des del 2011, Líbia ha estat immersa en una guerra civil de baixa intensitat.

La comunitat líbia a Espanya és molt petita — uns 2.000-3.000 residents, principalment estudiants universitaris i persones que van escapar de la inestabilitat post-Gadafi. La comunitat àrab a Barcelona mes àmplia: 1) La comunitat marroquina: la major comunitat àrab d'Espanya, amb mes de 800.000 residents nacionals. A Barcelona, el Raval i Sant Antoni tenen una presència marroquina històrica. 2) La comunitat algeriana: uns 70.000-80.000 algerians a Espanya. 3) Les comunitats síria, libanesa, egípcia i palestina: presents a Barcelona, vinculades principalment al món acadèmic, els negocis i la restauració. La gastronomia líbia a Barcelona: la cuina líbia és poc coneguda internacionalment però comparteix molts elements amb la cuina tunisenca i marroquina: el cuscús, els dàtils, el xai especiat i les harissas.