Xat de Voleibol i Vòlei Platja

Sí, especialment en les categories inferiors i en el vòlei platja. La selecció masculina espanyola de voleibol ha tingut resultats historics: medalla de plata als Jocs Olímpics de Barcelona 1992 (al seu propi país), diverses participacions en mundials i europeus i una generació recent amb jugadors en lligues de primer nivell europeu (Itàlia, França, Polònia — les lligues mes potents del món). En vòlei platja, Espanya ha tingut parelles de primer nivell mundial. La Superlliga espanyola (masculina i femenina) és una de les competicions mes seguides del país.

De la Superlliga masculina i femenina (els clubs puntals — Unicaja Almeria, CV CCO 7Palmas de Gran Canaria, Guaguas de Les Palmes, Terol — i els seus fitxatges cada temporada), de la Champions League de clubs (on els equips espanyols han de competir contra els gegants italians de Perugia i Lube), de la tècnica individual (el palomeig, el remat potent, el sistema de col·locació i els sistemes defensius), del vòlei platja i de les lligues nacionals universitàries.

Completament, tot i que comparteixen les regles bàsiques. El vòlei platja es juga en parelles (2 vs 2) en lloc de 6 vs 6, en una pista de sorra mes petita, sense posició fixa i amb una rotació de jugadors completament distinta. El físic requerit és diferent: la sorra obliga a salts mes curts i explosius, i el sol, el vent i la sorra son factors que el jugador ha de gestionar. La tàctica és molt mes simplificada (amb 2 jugadors hi ha molt menys varietat en les jugades) però la intensitat de cada punt és màxima.