Xat de Wakeboard

Son dues formes de practicar el wakeboard amb característiques distintes. El wakeboard amb llanxa (boat wakeboard) és la modalitat clàssica: el rider és arrossegat per una embarcació a 25-35 km/h, aprofitant l'estela (wake) de la llanxa per saltar i executar trucs. El wakeboard en cable (cable park o cable wakeboard) usa una instal·lació amb cables aeris que remolquen el rider sobre l'aigua sense embarcació. El cable wakeboard és més accessible econòmicament (no necessites llanxa ni vaixell) i és la disciplina que més ha crescut a Espanya.

Espanya té una oferta creixent de cable parks i instal·lacions de wakeboard. Els parcs de cable més coneguts: Madrid Wake Park (al pantà de Sant Joan, un dels més grans d'Espanya amb fullsize cable), Wakeboard Denia (al port de Dénia, Alacant — un dels més populars de la costa est), Vigo Wake Park (a Galícia), l'Estanque de Wakeboard de Sevilla (al Charco de la Pava) i diversos parcs a la Costa Brava. Per a wakeboard amb llanxa: molts clubs nàutics de la costa mediterrània i del nord d'Espanya ofereixen activitats de wakeboard amb embarcació, especialment a l'estiu.

El wakeboard té una corba d'aprenentatge inicial pronunciada però molt recompensant. La primera sessió: la majoria de principiants tarda entre 30 minuts i 2 hores a aconseguir llevar-se sobre la taula i mantenir-se dempeus — és un dels esports aquàtics amb la corba inicial més curta si s'aprèn amb un bon instructor. Els primers trucs bàsics (el heelside turn i el toeside turn) es dominen en poques sessions. Els trucs d'aire (l'ollie, el 180, el 360) requereixen mesos de pràctica regular. La recomanació per a principiants: començar amb una taula ampla i tova (més estable), genolleres i armilla, i amb un instructor que expliqui la postura correcta abans d'entrar a l'aigua.