Xat de Zuric (Suïssa)

L'emigració espanyola a Suïssa té arrels profundes que es remunten als anys 60, quan milers de treballadors espanyols van emigrar-hi per treballar a fàbriques i hostaleria. Avui la comunitat espanyola a Suïssa supera les 80.000 persones, amb Zuric com un dels principals nuclis. Els salaris mitjans a Zuric es troben entre els més alts d'Europa, la taxa d'atur ronda el 2-3% i la seguretat és excepcional. La cara negativa és el cost de vida astronòmic: un pis de dues habitacions pot superar fàcilment els 2.500 CHF al mes. Tot i això, la diferència salarial sol compensar amb escreix les despeses.

Zuric es troba a la zona germanoparlant de Suïssa. L'idioma oficial escrit és l'alemany estàndard (Hochdeutsch), però al carrer es parla el Züritüütsch, un dialecte suís-alemany molt diferent que fins i tot els alemanys troben difícil d'entendre. En finances, tecnologia i multinacionals, l'anglès sol ser suficient per treballar. Aprendre alemany estàndard (un B2 com a mínim) facilita molt la integració social i l'accés a nous llocs de treball. Per a un espanyol, la corba d'aprenentatge és considerable, però l'esforç es veu recompensat.

Zuric ofereix molt més que bancs. El casc antic (Altstadt), amb les torres del Grossmünster, és ideal per passejar. El llac de Zuric permet excursions en vaixell a l'estiu amb els Alps de fons. El barri de Zürich-West, reconvertit d'industrial a cultural, acull galeries, clubs i restaurants. El Kunsthaus és un dels millors museus d'art de Suïssa. Des de Zuric es pot arribar fàcilment en tren a Lucerna (uns 50 min), Berna (1 h) o Milà (unes 3 h 30). A l'hivern, les estacions d'esquí dels Grisons (Davos, Arosa) són a poques hores. Hi ha vols directes a Barcelona i Madrid.