Xat de Assumpció (Paraguai)

El Paraguai és un cas únic al món: és l'únic país llatinoamericà on la llengua indígena (el guaraní) és parlada per més del 90% de la població, fins i tot entre persones no indígenes. El castellà i el guaraní son llengües co-oficials, però el guaraní és la llengua d'ús quotidià a la major part del país — al camp, a casa i en converses informals a la ciutat, el guaraní preval. La raó històrica: el Paraguai va ser l'únic lloc d'Amèrica del Sud on els jesuïtes van establir les seves Reduccions (missions) amb gran èxit. A més, la Guerra de la Triple Aliança (1864-1870), en la qual el Brasil, l'Argentina i l'Uruguai van destruir fins al 70% de la població masculina del Paraguai, va reforçar la identitat guaraní com a element de supervivència cultural.

Del tereré (la beguda nacional del Paraguai: herba mate freda amb aigua o suc de fruites, a diferència del mate argentí-uruguaià que es pren calent — el tereré és una adaptació a la calor tropical del Paraguai), de la sopa paraguaiana (que en realitat és un pastís de blat de moro, formatge i llet — un dels malentesos gastronòmics mes famosos d'Amèrica Llatina), del guaraní i les seves paraules (moltes paraules del castellà rioplatenc vénen del guaraní: "jaguar", "ñandú", "tapioca", "colibrí"), del futbol (Olimpia i Cerro Porteño, l'etern clàssic paraguaià) i de la vida dels paraguaians a Espanya.

La comunitat paraguaiana a Espanya supera les 100.000 persones, amb Madrid i Barcelona com a principals destins. El Paraguai té una de les taxes d'emigració més altes d'Amèrica del Sud (en relació amb la seva població de 7 milions d'habitants). La comunitat paraguaiana a Espanya és molt activa — hi ha associacions culturals a Madrid, Barcelona i altres ciutats que organitzen esdeveniments relacionats amb el guaraní, la música paraguaiana (la polca, la guarania, l'arpa) i les festes nacionals.