Xat de Benestar a Espanya

Espanya està vivint una autèntica revolució del benestar. El sector wellness a Espanya va facturar 3.100 milions d'euros el 2023, registrant un creixement del 8% anual. El benestar físic i mental ha passat de ser percebut com un luxe reservat a classes acomodades a convertir-se en una prioritat de salut pública i un valor aspiracional transversal: especialment en les generacions mil·lennista i Z, el wellness és part de la identitat i de l'estil de vida. El gran catalitzador d'aquest canvi va ser la pandèmia de COVID-19: el confinament, la incertesa i la crisi de salut mental que va seguir al coronavirus van posar la salut i el benestar al centre de les prioritats personals de milions d'espanyols. Un dels dades que més sorprèn sobre Espanya en el context internacional és la seva longevitat: segons l'Organització Mundial de la Salut, Espanya va ocupar el lloc 6 del món en esperança de vida el 2023, amb una mitjana de 83,2 anys. Els experts atribueixen aquesta longevitat a una combinació de factors: la dieta mediterrània, el clima, el fort teixit social i familiar, el sistema sanitari públic universal, i un estil de vida que combina activitat física moderada amb una cultura del descans i el gaudi social molt arrelada.

El mercat del benestar a Espanya segueix amb atenció les tendències globals però les filtra a través d'una sensibilitat mediterrània pròpia. Les tendències de wellness més seguides a Espanya el 2024 són: l'alimentació conscient (mindful eating) i les dietes terapèutiques — el dejuni intermitent (especialment el protocol 16:8), la dieta antiinflamatòria i l'alimentació plant-based han passat de ser tendències de nínxol a ser corrents principals. El descans i la qualitat del son han emergit com la prioritat de benestar més nova: les apps de son com Sleep Cycle o Pillow, els matalassos ergonòmics de nova generació (Emma, Casper, Leesa han entrat amb força al mercat espanyol) i les tècniques d'higiene del son han generat un mercat enorme. Els banys de bosc o shinrin-yoku, importats del Japó, són una de les tendències de major creixement a Espanya: consisteix en una immersió sensorial tranquil·la en l'entorn forestal; a Espanya hi ha ofertes de banys de bosc guiats als Pirineus, a la Serra Nevada, a Galícia i a la Serra de Tramuntana. El termalisme i els balnearis — Espanya té més de 100 balnearis oficials — segueixen creixent, amb les Termes Naturals de La Garriga (a 30km de Barcelona) com un dels centres termals més coneguts de Catalunya, i el Caldea a Andorra com el gran destí termal de muntanya de la regió.

Barcelona s'ha convertit en la capital del wellness urbà d'Espanya, amb una oferta de centres i experiències de benestar que no para de créixer. L'Eixample i Gràcia són els barris amb major concentració de centres de benestar innovadors: els centres de flotació (tancs de privació sensorial), on es flota en una solució saturada de sal d'Epsom en foscor total, tenen diversos centres a Barcelona (Float Barcelona a l'Eixample és un dels pioners); la crioteràpia (exposició breu al fred extrem, -110°C) té una presència creixent als centres de benestar de l'Eixample; els banys de cacau ceremonial i els banys de so amb bols tibetans són experiències cada vegada més populars al circuit wellness de Gràcia i el Born. El concepte de "retreat urbà" ha arrelat a Barcelona: caps de setmana de desconnexió digital, meditació, ioga, alimentació saludable i silenci, sense sortir de la ciutat. La piscina olímpica de Montjuïc — construïda per als Jocs Olímpics de 1992 i oberta al públic — és un dels espais de wellness més especials de Barcelona, amb vistes panoràmiques a la ciutat. El Balneari Titus, a l'Eixample, és el balneari urbà més antic i elegant de Barcelona. Pel que fa a com els espanyols entenen el benestar, el concepte de "descans ben guanyat" és central — els espanyols són campions europeus de vacances socials (l'estiueig, la migdiada, l'aperitiu). Segons l'informe Better Life de l'OCDE, Espanya puntua alt en "benestar social" tot i que més baix en "benestar econòmic".