Xat de Copiapó (Xile)

El rescat dels 33 miners de la Mina San José de Copiapó és un dels episodis més extraordinaris de supervivència humana i coordinació de rescat de la història moderna. El 5 d'agost de 2010, un esfondrament a la mina d'or i coure Mina San José —ubicada a 45 km al nord de Copiapó, al desert d'Atacama, a 700 metres de profunditat— va deixar atrapats 33 miners durant 69 dies en condicions d'obscuritat, calor extrem (35°C), espai reduït (el refugi tenia només 50 m² per a 33 persones) i racionament extrem d'aliments. El món sencer no va saber durant 17 dies si els miners estaven vius o morts, fins que el 22 d'agost de 2010 una perforadora va arribar fins al nivell on eren els miners i va retornar a la superfície amb una nota escrita en vermell: "Estem bé al refugi els 33". El 13 d'octubre de 2010, la càpsula de rescat "Fènix 2" va anar pujant un a un els 33 miners davant la mirada de 1.000 milions de persones a tot el món —el que va ser l'esdeveniment televisiu en directe més vist de la història fins aleshores—, un rescat que va durar 22 hores i 37 minuts.

El "desert florit" és un dels fenòmens naturals més sorprenents i espectaculars del món, i la Regió d'Atacama —la capital de la qual és Copiapó— és l'epicentre on aquest miracle es produeix amb més intensitat i freqüència. El desert d'Atacama és el desert més àrid del planeta no polar: hi ha zones on la pluja és inferior a 1 mm anual i on no ha plogut de manera registrada en dècades. No obstant això, cada 7 a 10 anys (tot i que recentment el fenomen s'ha tornat més freqüent per l'efecte del canvi climàtic i El Niño), les pluges inusuals activen milions de llavors que portaven anys dormides sota la sorra. Entre setembre i novembre, el desert —que dies abans era tan sols sorra, pedres i arbusts secs— es cobreix literalment de milions de flors de desenes d'espècies de plantes silvestres endèmiques, que pinten el sòl àrid de violeta, groc, blanc, rosa i taronja en una catifa floral que pot estendre's centenars de quilòmetres. El "desert florit" és un esdeveniment turístic massiu que atrau centenars de milers de turistes nacionals i internacionals a la Regió d'Atacama, convertint Copiapó en el centre d'operacions per visitar els valls florits de l'entorn.

Copiapó té una història minera que és literalment fundacional per al Xile modern: va ser la primera ciutat de Xile connectada per ferrocarril (el primer ferrocarril de Xile i d'Amèrica del Sud es va construir el 1851 entre Copiapó i el port de Caldera, gràcies a l'auge de la mineria de plata), i va ser l'epicentre del primer gran boom econòmic de la nació xilena independent. Al segle XIX, Copiapó era sinònim de riquesa: el descobriment el 1832 del jaciment de plata de Chañarcillo —un dels jaciments de plata més rics del món del segle XIX— va desfermar una febre de la plata que va transformar Copiapó d'un poblet colonial en una de les ciutats més pròsperes d'Amèrica del Sud. Avui Copiapó continua sent un centre miner de primer ordre: és la capital de la Regió d'Atacama, la regió més intensament minera de Xile, amb jaciments de coure (mina Candelaria), ferro, or i plata que converteixen el nord chico de Xile en una de les zones d'exportació minera més importants del món.