Xat de Cuajimalpa (CDMX)

Cuajimalpa de Morelos és una de les alcaldies mes peculiars de la Ciutat de Mèxic — combina el major desenvolupament corporatiu de la capital (Santa Fe) amb zones de bosc de pi i avet pràcticament sense urbanitzar, creant un contrast extrem únic a la ciutat. Santa Fe: el corredor corporatiu de Santa Fe és el "Manhattan mexicà" — gratacel·les d'oficines de les majors empreses nacionals i internacionals, centres comercials de luxe, hotels de cinc estrelles i universitats privades d'elit (la Universitat Iberoamericana és a Santa Fe). El bosc: malgrat Santa Fe, la major part del territori de Cuajimalpa és bosc d'alta muntanya — el Bosc de les Lomes, l'àrea del Desert dels Lleons (que en realitat va ser un convent carmelita al segle XVII, envoltat de bosc de pi) i el Parc Nacional del Desert dels Lleons formen una reserva ecológica enorme a les portes de la CDMX. Els pobles originaris: Cuajimalpa té diversos pobles originaris que conserven les seves tradicions — San Mateo Tlaltenango, San Pablo Chimalpa, Contadero i el propi poble de Cuajimalpa, que té mercat i festes patronals pròpies.

El Desert dels Lleons és un dels parcs nacionals mes propers a la Ciutat de Mèxic i una de les zones naturals mes visitades de la capital — i el seu nom és un dels mes confusos de Mèxic, ja que ni és desert ni hi ha lleons. El nom: "Desert" en el context religiós del segle XVII es referia a un lloc de retir espiritual, lluny del món i les seves temptacions — els convents i monestirs remots eren anomenats "deserts" pels religiosos. "Dels Lleons" no fa referència a lleons africans: una teoria diu que el nom ve de la família "De los Leones" que va donar o vendre les terres al convent carmelita. El convent carmelita: l'Ex-Convent del Sant Desert dels Lleons va ser construït entre 1606 i 1611 pels frares carmelites — és una de les construccions colonials mes espectaculars de la Vall de Mèxic, envoltada de bosc de pi a 3.000 metres d'altitud. El parc: el Parc Nacional del Desert dels Lleons va ser proclamat parc nacional el 1917 — cobreix 1.866 hectàrees de bosc de pi i avet i és el pulmó verd del ponent de la CDMX.

La convivència entre Santa Fe (el cor corporatiu i de luxe) i els pobles originaris de Cuajimalpa és un dels contrastos mes extrems de la Ciutat de Mèxic. El contrast: a pocs quilòmetres dels gratacel·les de Santa Fe i dels centres comercials de luxe, els pobles originaris de Cuajimalpa mantenen formes de vida molt diferents — mercats tradicionals, festes patronals, artesanies i una relació amb la terra i el bosc molt arrelada. El mercat de Cuajimalpa: el mercat del poble de Cuajimalpa és un mercat tradicional amb productes del camp local — bolets silvestres, quelites, herbes medicinals, flors i els famosos tamales de la zona; és un lloc molt diferent als centres comercials de Santa Fe que estan a pocs quilòmetres. Les festes: els pobles de Cuajimalpa tenen festes patronals molt animades amb focs artificials, músics de banda, danses tradicionals i menjar típic — contrastant amb l'ambient corporatiu de Santa Fe a pocs quilòmetres. La gentrificació: l'expansió de Santa Fe ha pressionat als pobles originaris — els preus del sòl han augmentat enormement i alguns residents s'han vist forçats a vendre les seves terres.