Xat de Harare (Zimbabwe)

Zimbabwe és un dels casos mes dramàtics de caiguda econòmica en la història moderna. Als anys 80 i 90, era un dels països mes pròspers i estables de l'Africa — el 'graner de l'Africa', amb una de les agricultures mes productives del continent, una classe mitjana formada i una xarxa d'infraestructures solida. La deriva del president Robert Mugabe (que va governar des de la independència el 1980 fins al seu enderrocament el 2017) i el seu programa de confiscació de les granges de blancs (2000-2002) va destruir l'agricultura en pocs anys. La hiperinflació resultant va assolir el 89,7 sextilions per cent anual el novembre de 2008 — el pitjor episodi de hiperinflació de la història del món excepte Hongria 1946.

De les Cascades Victòria (una de les set meravelles naturals del món, compartides a la frontera amb Zàmbia — el riu Zambeze cau 108 metres en un front d'1.700 metres d'ample), de la diàspora zimbabuesa (Zimbabwe té una de les taxes d'emigració mes altes de l'Africa — s'estima que entre 3 i 5 milions de zimbabuesos viuen fora del país, especialment a Sud-àfrica, Gran Bretanya i Botswana), de l'esport (el Zimbabwe del criquet és un equip històric — a la Copa del Món de 1999 va vèncer l'India), de la música mbira i del estat actual del país.

La comunitat zimbabuesa a Espanya és petita — unes 2.000-4.000 persones — però significativa donat la mida de la diàspora global. Molts van arribar via Sud-àfrica o Gran Bretanya, on la comunitat zimbabuesa és molt mes gran (al Regne Unit hi ha mes de 200.000 zimbabuesos). Els zimbabuesos a Espanya son en la seva majoria treballadors en sectors com la cura de gent gran, l'hostaleria i la construcció. El nivell educatiu és generalment alt — Zimbabwe va tenir historicament una de les taxes d'alfabetització mes altes de l'Africa (mes del 90% abans del col·lapse econòmic).