Xat de Intel·ligència Artificial a Espanya

L'Estratègia Nacional d'Intel·ligència Artificial (ENIA) és el pla estratègic del Govern d'Espanya per al desenvolupament, adopció i regulació de la intel·ligència artificial al país durant el període 2021-2026. Aprovada el 2020 i posada en marxa el 2021, l'ENIA suposa una inversió pública de 600 milions d'euros en sis anys i es estructura en torn a sis eixos estratègics: impuls a la recerca i el coneixement en IA; desenvolupament de l'ecosistema de dades; formació i talent en IA; transformació del teixit productiu mitjançant la IA; lideratge internacional en governança de la IA; i un marc ètic i regulatori per a la IA centrat en l'ésser humà. Un dels fites més rellevants de la política espanyola d'IA és la creació de l'AESIA (Agència Espanyola de Supervisió de la Intel·ligència Artificial), amb seu a La Corunya (Galícia). L'AESIA va ser la primera agència nacional de supervisió de la IA creada a Europa, fins i tot abans que la UE aprovés el Reglament d'IA europeu (AI Act).

Espanya compta amb un ecosistema creixent d'empreses d'intel·ligència artificial, tant startups natives d'IA com grans empreses tecnològiques espanyoles que han incorporat la IA en la seva oferta de productes i serveis. Entre les startups i empreses d'IA més destacades a Espanya trobem: Stratio BD (empresa espanyola especialitzada en plataformes de gestió de dades i intel·ligència artificial per a grans corporacions); Freepik (empresa malaguenya que ha pivotat amb força cap a la IA generativa, sent una de les companyies espanyoles més actives en IA d'imatge); Multiverse Computing (empresa basca especialitzada en computació quàntica i intel·ligència artificial per al sector financer); i Predik Data (especialitzada en intel·ligència artificial aplicada a la predicció i l'anàlisi de dades per al sector retail). El BSC (Barcelona Supercomputing Center) ha desenvolupat MarIA, un model de llenguatge entrenat específicament en espanyol. Les grans consultores tecnològiques amb forta activitat d'IA a Espanya son Indra (amb la seva plataforma Minsait), GMV, Grup Babel i Tecnocom.

El març de 2023, l'AEPD (Agència Espanyola de Protecció de Dades) va prendre una decisió sense precedents a Europa: va obrir una investigació i mesures cautelars contra ChatGPT (OpenAI) per possibles incompliments del Reglament General de Protecció de Dades (RGPD) de la UE. L'AEPD va ser l'única autoritat europea de protecció de dades que, a més d'investigar, va notificar a OpenAI i es va coordinar amb el Comitè Europeu de Protecció de Dades (CEPD) per a una investigació conjunta. Les preocupacions de l'AEPD sobre ChatGPT se centraven en la base jurídica del tractament de dades personals dels usuaris, la manca d'informació clara als usuaris sobre com s'usen les seves dades per entrenar el model, i la manca de mecanismes per evitar l'accés de menors de 13 anys. Quant al paper de Barcelona com a hub d'IA, la ciutat és sens dubte el principal pol d'atracció de talent i inversió en IA d'Espanya. El Barcelona Supercomputing Center (BSC-CNS), ubicat a la Torre Girona del campus de la UPC, és el superordinador i centre de recerca en computació més important d'Espanya, amb el superordinador MareNostrum 5 (un dels més potents d'Europa). El BSC desenvolupa recerca d'avantguarda en intel·ligència artificial, ciències del clima, bioinformàtica i computació d'alt rendiment.