Que va passar amb els jueus espanyols el 1492 i qui son els sefardites?
El 31 de març de 1492 — el mateix any del primer viatge de Colom, i a tres mesos de la conquesta de Granada que va posar fi a la Reconquesta — els Reis Catòlics van firmar l'Edicte de Granada (o Edicte d'Expulsió), pel qual ordenaven que tots els jueus dels regnes de Castella i Aragó que no es bategessin tenien quatre mesos per abandonar el país. S'estima que van ser expulsats entre 100.000 i 200.000 jueus — un dels grans èxodes de la història medieval. Els jueus que van sortir d'Espanya (anomenats 'sefardites', de l'hebreu 'Sefarad' — el nom hebreu d'Espanya) es van dispersar principalment per l'Imperi Otomà (Istanbul, Salònica, Esmirna, Safed), el nord d'Àfrica (Marroc, Algèria), els Països Baixos (Amsterdam) i el Carib. El llegat mes increïble dels sefardites és el judeoespanyol o ladí — la llengua castellana del segle XV que els sefardites van conservar durant 500 anys sense tornar a Espanya.
Quines son les diferències entre els principals corrents del judaisme?
El judaisme contemporani té diversos corrents principals que difereixen en la seva interpretació de la llei jueva (Halakhà) i en la seva relació amb la modernitat: el judaisme ortodox (el mes estricte — manté l'observança plena de la Halakhà), el judaisme conservador o masorti (una posició intermèdia que accepta l'evolució històrica de la llei jueva però manté molta de la pràctica tradicional), el judaisme reformista o liberal (el corrent dominant a Occident, especialment als EUA — entén la llei jueva com una guia en evolució, no com una obligació immutable; accepta els rabbins homosexuals, l'ordenació de dones com a rabbines i els matrimonis amb no jueus) i el judaisme hassídic (un moviment místic del segle XVIII fundat a l'Europa de l'Est — molt identificable pel seu vestit tradicional: barret negre, kipa, peot i tzitzit).
De que es parla a la sala del judaisme?
De la comunitat jueva a Espanya (actualment uns 40.000-50.000 persones — una comunitat relativament petita en relació al pes històric del judaisme a Espanya — concentrada a Madrid, Barcelona, Melilla, Ceuta, Marbella, Tenerife i Mallorca), de la història del judaisme a Espanya i el llegat sefardita (el 2015, Espanya va aprovar una llei per la qual els sefardites amb ascendència espanyola podien sol·licitar la nacionalitat espanyola sense renunciar a la seva — mes de 130.000 persones l'han sol·licitada), de la cultura jueva (la literatura, el cinema, la filosofia, la música klezmer i sefardita, la gastronomia kosher), de l'Holocaust (el genocidi nazi de 6 milions de jueus europeus durant la Segona Guerra Mundial) i de l'antisemitisme contemporani.
- Respecte: tracta els altres com t’agradaria que et tractessin. Sense insults, assetjament ni discurs d’odi.
- Res d’spam ni suplantacions: no facis publicitat, enllaços massius ni et facis passar per algú altre.
- Protegeix les teves dades: no comparteixis telèfon, adreça ni informació personal, ni teva ni d’altres.
- Cada sala té la seva temàtica; les sales marcades per a adults requereixen ser major d’edat.