Xat de Jerusalem (Israel)

Jerusalem és una de les ciutats mes antigues i simbòliques del món — i l'única que és sagrada simultàniament per a les tres grans religions monoteistes. Per al judaisme: és la ciutat del Temple de Salomó; el Mur de les Lamentacions (el Kotel) n'és el centre espiritual des de fa dos mil·lennis. Per al cristianisme: és on, segons els Evangelis, Jesús va ser crucificat i va ressuscitar — la Basílica del Sant Sepulcre marca aquests llocs. Per a l'islam: la Cúpula de la Roca i la mesquita d'Al-Aqsa son el tercer lloc mes sagrat de l'islam després de la Meca i Medina. Aquesta superposició de sacralitat en amb prou feines un quilòmetre quadrat — la Ciutat Vella emmurallada, dividida en barris jueu, musulmà, cristià i armeni — converteix Jerusalem en l'epicentre emocional del conflicte israelo-palestí: tots dos pobles la reclamen com a capital.

Israel, un país d'amb prou feines 9,5 milions d'habitants, és una de les majors potències tecnològiques del món per càpita — el sobrenom 'Startup Nation' descriu un ecosistema amb la major densitat de startups, enginyers i inversió en R+D per habitant del planeta. Tel-Aviv, la capital econòmica i cultural (davant de Jerusalem, capital política i religiosa), n'és el cor: una ciutat mediterrània, laica, oberta i vibrant, amb platges, una vida nocturna intensa i una de les comunitats LGTBI mes actives de l'Orient Mitjà. Les arrels de la innovació israeliana s'atribueixen a la inversió estatal en tecnologia, la cultura del 'khutspà' (atreviment) i l'experiència tècnica adquirida en unitats tecnològiques de l'exèrcit. Empreses com Waze, Wix o Mobileye hi van néixer. Per a molts joves del sector tech, Tel-Aviv és un destí atractiu, encara que amb un cost de vida altíssim.

Catalunya té una de les herències jueves mes riques de la península ibèrica. Durant l'Edat Mitjana, Barcelona i Girona van acollir pròsperes comunitats jueves (calls). El Call de Barcelona, al cor del Barri Gòtic (al voltant dels actuals carrers de Sant Domènec del Call i Marlet), va ser un dels barris jueus mes importants de la Corona d'Aragó fins al pogrom del 1391. El Call de Girona és avui un dels barris jueus medievals mes ben conservats d'Europa i acull el Museu d'Història dels Jueus; Girona va ser, a mes, bressol de la Càbala, amb figures com Nahmànides. Després de l'expulsió decretada pels Reis Catòlics el 1492, la presència jueva va desaparèixer durant segles. La Comunitat Israelita de Barcelona (CIB), fundada el 1918, és la mes antiga de l'Espanya contemporània. Avui viuen a Espanya uns 40.000-45.000 jueus. El 2015 Espanya va aprovar una llei que oferia la nacionalitat als descendents de sefardites expulsats.