Xat de Tel Aviv

Tel Aviv és la segona ciutat més gran d'Israel (amb uns 460.000 habitants a la ciutat i 4 milions a l'àrea metropolitana del Gran Tel Aviv, anomenada Gush Dan) i el centre econòmic, cultural i cosmopolita del país. Si Jerusalem és la ciutat religiosa i històrica d'Israel, Tel Aviv és la ciutat secular, moderna i mediterrània: liberal, festiva, amb una escena gastronòmica i de vida nocturna que la situen entre les ciutats més vibrants del Mediterrani. Tel Aviv va ser fundada el 1909 per colons jueus als afores de Jaffa (l'antiga ciutat portuària àrab). L'arquitectura de Tel Aviv: la ciutat té un dels conjunts d'arquitectura Bauhaus més grans del món (la 'Ciutat Blanca', Patrimoni de la Humanitat UNESCO). La identitat cultural: Tel Aviv és cosmopolita i irreverent, amb una mescla de cultures de tots els països d'on han arribat els immigrants jueus. La comunitat LGBTQ de Tel Aviv és una de les més visibles del món, i el Pride de Tel Aviv és un dels més grans d'Àsia i el Mediterrani.

El terme 'Startup Nation' prové del llibre homònim (Dan Senor i Saul Singer, 2009) que analitzava per què Israel —un país petit amb recursos naturals limitats— s'havia convertit en un dels ecosistemes d'innovació tecnològica més potents del món. Els dades: Israel té més empreses cotitzades al NASDAQ que qualsevol altre país no americà excepte la Xina; té el major ràtio d'enginyers per habitant del món; i rep més capital risc per càpita que qualsevol altre país. Tel Aviv és el cor d'aquest ecosistema: el barri de 'Silicon Wadi' concentra centenars de startups i empreses tecnològiques madures, amb presència dels R&D centers de Google, Apple, Meta, Amazon, Microsoft i Intel. Els factors explicatius: l'exèrcit israelià (i especialment la Unitat 8200) actua com una 'acceleradora' de talent tecnològic; la cultura israeliana de tolerància al fracàs facilita l'emprenedoria; i la immigració massiva de jueus russos als anys 90 va aportar una onada d'enginyers molt ben formats.

La comunitat israeliana a Espanya té una història dual: d'una banda, els descendents dels jueus sefardites expulsats d'Espanya el 1492 que van mantenir durant segles la llengua judeoespanyola (el ladí) i la memòria de les seves ciutats d'origen; de l'altra, els israelians contemporanis que emigren a Espanya —especialment a Barcelona i Madrid— per raons laborals, d'estudis o de qualitat de vida. La Llei de Retorn i el Ladí: el 2015 Espanya va aprovar una llei que permet als descendents de jueus sefardites sol·licitar la nacionalitat espanyola —sense residir a Espanya— en reconeixement a l'expulsió del 1492. Aquesta llei va generar un enorme interès a Israel i milers de sol·licituds. Les relacions econòmiques i acadèmiques entre Israel i Espanya en R+D i tecnologia són actives, i el turisme israelià a Barcelona (especialment a l'estiu) és rellevant.